El triomf del "Triangle de les Bermudes"

Esperant la roda de premsa anterior a la ceremònia d'entrega del FIFA Ballon d'Or, no puc deixar de pensar en el triomf del que jo anomeno "el triangle de les Bermudes" blaugrana, o sigui, el triangle que formen en el camp els dos interiors del Barça (Xavi i Iniesta) i aquest mitja punta/fals davanter centre que és ara Leo Messi. La idea apuntada per Guardiola ja en temporades anteriors però de forma molt puntual s'ha convertit aquest curs en la norma. Qualsevol element futbolístic rival desapareix dins aquest triangle, i no només aquí, també al seu voltant. Els jugadors contraris es veuen hipnotitzats per la velocitat en que circula la pilota entre el mig del camp i el balcó de l'àrea. Mai havia semblat tant fàcil entrar per al centre… La grandesa d'aquest Barça que, en definitiva, sortirà triomfant avui de Zurich (guanyi qui guanyi) és que no només es basa en el joc interior del "triangle"; tres jugadors més aporten variants des de la banda (Alves, Abidal i Pedro) i el davanter centre busca sempre el joc a l'espai (Villa). I només parlant del joc ofensiu d'un equip que encaixa gols molt de tant en tant. Em faria especial il·lusió que en Xavi guanyés el premi, el meu jugador preferit des que aquell abril de 2002 va venir a l'escola del meu pare a parlar amb els alumnes, quan encara era un jugador més (tot i titular indiscutible). D'Andrés Iniesta s'ha dit que està entre els tres favorits pel tram final de la Copa del Món i pel seu gol a la pròrroga de la final. El 2010 d'Iniesta és una història de superació tant emocional com física i això ja és argument suficient per a que aquest dolç i lleuger jugador estigui on està avui. De Messi ja no sé amb què quedar-me: el seu geni, la seva omnipresència, la varietat de recursos, la constant progressió o els anys que encara li queden per davant. El Messi "passador" que estem veient últimament jo me l'imaginava quan fregués la trentena d'anys (per allò de reciclar-se futbolísticament), però el canvi l'ha fet ara, i això el converteix en el jugador més complet del món (a part del millor).

El Barça no només és "el triangle de les Bermudes", el que el fa realment gran és que té altres coses. Però el 2010 és el triomf d'aquest triumvirat d'1.70 d'alçada amb el que tots disfrutem cada setmana. Visca el Barça, visca el Rondo.