El passat, present

Marea baixa. Dos nens juguen amb la fina i humida sorra de la platja. Són conscients que hi ha quelcom estrany que els acompanya a poca distància. És possible que estiguin farts de veure-ho o, simplement, no saben què és. Metàl·lic, oxidat, vell. Es tracta d’una de les restes del desembarcament aliat a les platges de Calvados, Normandia. Un bon grapat d’anys fa ja d’aquella famosa data, sis de juny de 1944. I allà segueixen, com avisant-nos: “Ull! Aquí va passar alguna de grossa” o “Les petjades d’una guerra no són fàcils d’eliminar”. Sembla, doncs, un recordatori.
Es tracta de la població d’Arromanches-les-Bains, una de les localitats franceses on millor es poden apreciar les restes de la segona guerra mundial. A l’horitzó es pot divisar el port artificial (Mulberry Harbour) usat per a fer possible l’Operació Overlord. Conèixer i reflexionar sobre què va passar el Dia D i les jornades posteriors esdevé obligat en aquestes circumstàncies.

Uns quilòmetres més a l’oest, la platja deixa lloc a vertiginosos penya-segats. Seguint la ruta del desembarcament, trobem unes antigues bateries alemanyes prop de la localitat de Longues-sur-Mer. Decideixo fer-hi un cop d’ull per dins d’una d’elles. Ambient humit, llòbrec, fosc. Aquestes estructures de ciment incrustades al terreny han aconseguit mantenir l’horror, el drama, l’angoixa de la guerra. Un lloc massa tenebrós per a passejar sol, tot i la impossibilitat de perill. Les imatges de la pel·lícula “Salvar el soldat Ryan” hi són més que presents. De lluny se senten veus en alemany, o almenys la imaginació enmig de la obscuritat ho permet. És millor sortir a l’exterior i tornar a l’actualitat, perquè l’experiència, tot i fictícia, és macabre.

L’última parada de la ruta és el Pointe du Hoc. La combinació que es produeix en aquest cap de la costa normanda és espectacular. Les formes dels cràters de les bombes sobre la verda gespa, una posta de sol rogenca i el mar de fons, sota la immensa paret de pedra. La jornada acaba, el nostre particular Dia D, però des d’aquest moment es manté viva en la memòria.

Des de fa uns dies he començat a llegir el llibre de l’historiador britànic Antony Beevor sobre la batalla de Normandia. Una bona manera de conèixer una mica més sobre el que va passar allà ara fa més de mig segle.

Informació: http://www.elpais.com/articulo/semana/Beevor/viaja/Dia/D/elpepuculbab/20090905elpbabese_3/Tes

Reflexions sense sentit per culpa del fred

Malalt. Això em passa per anar al Camp Nou amb roba d’entretemps. Com a mínim tinc una excusa per a actualitzar d’una vegada el blog, que està més que mort. I també puc acabar de preparar l’exposició oral del dimecres sobre el “sistema d’insaculació”, un invent que algú es va treure de la màniga per acabar amb follons politics ara fa més de 500 anys. Resulta que triaven els càrrecs polítics d’institucions com les de Barcelona (Consell de Cent i companyia) o la Generalitat per sorteig, traient el nom de l’escollit d’una bossa. Si la broma va durant uns 200 anys, malament no deurien anar encaminats. Em pregunto si seria aplicable a l’actualitat. Almenys seria curiós. Tinc la sensació, però, que el món seguiria igual.

Hospcie, de The Antlers

És un "dramón". Un disc que et deixa destrossat. Una història que afecta fins i tot al més alegre i optimista. Però és un tros d'àlbum. Un home explicant un trist conte, amb final fatal; acompanyat per una música, ara minimalista, ara portentosa. Per als qui els hi van marcar grups com Sigur Rós, Arcade Fire o Antony And The Johnsons, aquesta és una "tràgica" recomanació.

El TOP 10 de l'estiu

Ha marxat l'agost, el punt àlgid de l'estiu, i arriba el setembre. Retorn a Barcelona després d'unes setmanes fora. Altres anys solia proposar el meu top 10 de cançons de l'estiu a l'inici de les vacances. Aquest cop, no. Aquest cop, presento la meva selecció al final de l'estiu. Aquestes deu cançons, en alguns casos, són representants d'alguns dels concerts que he vist aquest estiu. En altres casos, són la música de fons de petits moments d'aquests últims dies.

The Tallest Man On Earth - Pistol Dreams (la sorpresa, en viu, de l'estiu)

Spiritualized - Lay Back In The Sun (elèctric i immens concert al Fòrum)

Neil Young - Old Man (la cirereta a tres dies de música)

Animal Collective - For Reverend Green (psicodèlia al Sònar)

Mercury Rev - Opus 40 (enmig de la campinya normanda)

Fleet Foxes - Ragged Wood (mentre veus com s'allunya el Mont Saint-Michel)

Death Cab For Cutie - Soul Meets Body (aquella migdiada a mitja tarda...)

Nick Drake - 'Cello Song (pura tranquilitat estival)

Doves - Winter Hill (davant la rocosa costa bretona)

Manel - Al mar! (la millora manera d'acabar un estiu)

El quadre, Étretat (Normandia), segons els ulls de Monet.

Màgia nòrdica

L’altre dia, quan vaig veure que el fitxatge d’Ibrahimovic pel Barça estava encarrilat, vaig anar a buscar un petit tresor que tenia enterrat a l’armari: una samarreta de la Juventus amb “IBRAHIMOVIC – 9”. No s’ha complert un somni, perquè mai m’havia plantejat que un dels meus jugadors preferits pogués acabar de blaugrana. Però, realment, el suec li anirà com anell al dit al Barça. Pot donar un rendiment, com a mínim, igual al que ha donat Samuel Eto’o. Crec que aquest havia de ser el davanter del Barça per a molts més anys, però no ha pogut ser.
La maquina ofensiva blaugrana variarà notablement aquest any amb Ibrahimovic. La seva exquisita tècnica li pot donar noves variants al Barça: joc d’esquenes a la porteria, assistències per al remat dels jugadors de segona línia (Xavi, Iniesta, Keita, Alves), remat de cap per a les centrades de laterals i extrems, etc. Ibrahimovic es capaç de jugar en espais considerablement reduïts i necessita poc temps i espai per armar la cama per al xut.
Per contra, serà difícil veure Ibrahimovic pressionar els defenses amb la fúria i la insistència amb la que ho feia Eto’o, o caure a les bandes com també ho feia aquest. En definitiva, la variant de colocar Eto’o a la banda en partits com el 2-6 perquè Messi jugués de fals davanter centre és difícil de repetir. Per exemple, jugadors com Bojan, Henry o Rochina si ho podrien fer.
Però convé preparar-se per a una temporada màgica. Si els elements ofensius blaugranes estan inspirats i Ibrahimovic sap veure quin és el seu rol en aquest equip, aquest any podrem veure jugades segurament mai vistes. Se’m fa la boca aigua...


PD: Veient el rendiment que ha demostrat la cantera aquest cap de setmana, crec que no és necessari plantejar-se cap més incorporació. El Barça té futur en totes les línies de joc.

Torna el futbol de somni

Sylvinho, 0 euros

Touré Yaya, uns 15 milions d'euros

Thierry Henry, 24 milions d'euros

Samuel Eto'o, 24 milions d'euros

Que la resta de l'onze de Roma siguin de la cantera... no té preu.

El dilluns comença la defensa del Triplet. El dilluns torna el futbol de somni.

Ós Bru tindrà local d'assaig!

Per fi arriba el salt qualitatiu. El salt que ens obliga a prendre'ns en "serio" el que volem fer. Ós Bru ( http://osbru.wordpress.com/ )passarà de ser una reunió d'amics per a fer música, en projecte, a ser ja una idea sòlida. Tindrem un cau on crear aquella "atmosfera", per tirar endavant aquest so que ja hem trobat, per gravar les primeres cançons i per donar forma a aquelles que encara estan en construcció. Lluny queda aquell concert de versions de fa un any. Això ja no té res a veure. No ha fet més que començar. I estic realment il·lusionat.