Aquest mes de juny que tot just s’acaba es compleixen deu anys de l’aparició d’Ágætis Byrjun, del grup islandès Sigur Rós, un d’aquells discos que es diu que marquen el canvi d’una dècada. Jo m’atreviria a dir que aquest també marca el canvi de segle. La traducció al català del títol del disc seria “Un bon inici”. Si ens fixem en la seva ja llarga trajectòria musical, realment es tracta d’un títol encertat. Després de deu anys, Sigur Rós ha aconseguit construir una sòlida i notable discografia, amb obres d’art com ( ) (2001), Takk... (2005) o Með suð í eyrum við spilum endalaust (2008). Especial menció mereix el documental Heima (2007), amb el que un s’acaba enamorant d’Islàndia. Amb una evolució des dels sons més ambientals i eteris, cap a peces més pop estàndard, aquests islandesos han aconseguit crear un so únic, marcat especialment per la veu del seu cantant.
Ágætis Byrjun m’ha marcat profundament. M’ha fet descobrir un nou món, nous sons, noves maneres de fer música. Però també ens demostra que més enllà de l’anglès també existeix la música. Rebre el reconeixement internacional cantant en islandès o en un idioma inventat (tot sona igual però) és un miracle. Jo em quedo amb tres cançons del disc per a resumir la màgia d’aquest grup:
Starálfur: Enigmàtic però alegre inici, final “nadalenc”.
Viðrar vel til loftárása: Defineix perfectament què és una progressió. Comença amb un piano sublim, el clímax arriba amb un so purament “shoegaze”.
Ágætis byrjun: Una peça íntima, acústica i càlida.
Els amants del so Sigur Rós el pròxim mes de juliol tenim una altra cita. El projecte artístic entre Jonsi (cantant i guitarra dels Sigur) i Alex Somers, Riceboy Sleeps, llançarà el seu primer treball. Més atmosferes, sons ambientals i experimentals.
PD: Es tracta d’una entrada per a provar tot això del blog. Simplement havia de buscar una efemèride.
Víctor Juan Abelló
Musica sublim... no puc dir més. Gràcies.
ResponElimina