Quan va aparèixer, ens la venien com un producte del geni J.J. Abrams. Dos anys més tard, s’estrena la tercera temporada d’aquesta sèrie de ciència-ficció, digna hereva de la col·losal “Lost”. La fórmula és molt senzilla: el misteri de la mateixa “Lost” + l’esquema de “The X-Files” + els homenatges involuntaris a “Érase una vez el cuerpo humano”.
La trama és molt més senzilla que en “Lost”, més fácil de seguir. Temporades llargues, de més de 20 episodis, on es combinen casos de ràpida solució amb capítols clau per a seguir la història principal. Però conforme van passant els episodis, “Fringe” guanya en maduresa, en complexitat, en misteri. Té un inici més aviat regular, millora a mitja primera temporada, i quan aquesta acaba, ja no la pots abandonar. Recomano doncs, ferventment aquesta sèrie, per a aquells que es van quedar buits quan va acabar “Lost”, i que necessitin una sèrie que doni peu a interminables debats sobre l’existència humana i els misteris que ens envolten. A mi m’ha donat dos anys genials.
Bentornat Victor! M'alegro que tot anés molt bé per london. Ara que fas, master de la pompeu?
ResponEliminaHas clavat l'entrada sobre Fringe, crec que és de lo millor que hi ha a la tv actualment. A mi a diferència de molts al primera temporada també em va agradar però vamos està clar que va a millor. Crec que té un dels millors personatges femenins que he vist en series i el personatge del fill del Walter encara el tenen per explotar... Llarga vida a Fringe!
jajajaja llarga vida a Fringe!! sí, l'altre gran cosa de la serie és la profunditat dels personatges, poc normal en una serie de ciencia ficció. la relació pare-fill entre walter i peter és una joia.
ResponEliminaper cert, amb l'elliot deiem de fer un sopar algun dia d'aquests. ja em diras algo via facebook! ;)