La crisi dels missils a Cuba l’any 1962 es convertia en el punt culminant d’una escalada de tensió i amenaces nuclears entre els dos principals actors de la Guerra Freda, els Estats Units i la Unió Soviètica. A partir d’aquest succés, però, s’obria una nova etapa de distenció en la relació entre ambdós països. Paral·lelament, el cinema i la literatura sobre la guerra nuclear i un futur apocalíptic prenien cert protagonisme.
El 1964, però, Stanley Kubrick presentava “Dr. Strangelove” (traduïda al castellà com “¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú”), demostrant que ell, tot això, s’ho prenia en conya. Agafà la novela “Red Alert”, un thriller nuclear, i l’adaptà en clau satírica i còmica. El resultat era una comèdia negra (i en blanc i negre), plena de mala llet, parodiant fins a quin punt podia arribar un conflicte com aquest.
Bàsicament, i sense explicar gaire, la història és així: un general americà mig sonat decideix llançar un atac contra bases nuclears soviètiques sense cap tipus d’aprovació política. Quan el Pentàgon se n’entera, intenta contactar i negociar amb el país soviètic per a parar els avions atacants, ja que aquests no poden rebre cap tipus de senyal. La trama arriba a moments completament surrealistas, hilarants, amb un Peter Sellers magnífic fent un triple paper: mà dreta del general, president dels Estats Units i científic nazi mig boig. Les escenes dins la War Room (“¡Senyors, aquí no poden barallar-se! ¡Estan a la Sala de Guerra!”) o la mítica del pilot d’avió montant sobre la bomba nuclear són algunes de les perles d’aquest film. Per cert, tenim també alguna escena bèl·lica, a cavall entre la seva anterior obra, “Paths of Glory”, i la vietnamita “Full Metal Jacket”. Algo ja anunciava…
Què gran Stanley!!
ResponElimina