Radiografia a l'Eurocopa I

Sembla que hagi passat una eternitat des que Rússia va assolir les semifinals de l’Eurocopa, amb un futbol brillant, valent i sorpresiu, però de fet només fa quatre anys d’aquella gesta. Aquella temporada, el Zenit es proclamava campió de la Copa de la UEFA i Andrei Arshavin es postulava com a crack emergent. Les grans figures d’aquella Rússia han fet el viatge d’anada i tornada a les grans lligues europees, i només Pogrebnyak s’hi ha quedat, de moment, sense triunfar. L’aposta per l’escola holandesa, però, segueix en peu: Dick Advocaat ha rellevat Hiddink al capdavant del combinat. La filosofia de joc es manté immaculada, però la imatge està lluny de ser la passada. Partint d’un clàssic 4-3-3, el centre del camp es veurà monopolitzat per jugadors del Zenit, possiblement, Shirokov, Denisov y Zyryanov, deixant el talent d’Arshavin i Dzagoev per darrere d’un únic punta. El cas del mitjapunta del CSKA és especialment important: en el seu primer gran torneig de seleccions, ha de ser capaç de mostrar tot el seu repertori per a captar l’atenció d’algun gran d’Europa. A la davantera, la competència és ferotge: Pogrebnyak, Pavlyuchenko i Kerzhakov es juguen una sola plaça. La maquinària ofensiva haurà de funcionar a ple rendiment, per equilibrar les tradicionals carències defensives, agrujades per les baixes. Hi ha pros i contres a l’hora de confiar en els russos. Si bé el rendiment dels cracks no ha estat bo en els últims anys, molts han recuperat el seu millor nivell amb el retorn a casa. És més, la participació dels seus dos grans equips en Champions ha estat més que notable. De totes maneres, la selecció no ve fent grans partits, però si és capaç de donar com a mínim la meitat del futbol de fa quatre anys, en aquest grup tan assequible, la seva presència a quarts està assegurada. Diagnòstic: Obligada a passar de fase. Ho farà, però no arribarà més lluny.

La selecció de Polònia actual ha viscut de la nostàlgia dels anys 70 i 80, moment de les seves grans gestes internacionals. I enmig del desert futbolístic, aquesta Eurocopa co-organitzada amb la veïna Ucraïna esdevé la oportunitat ideal per a reclamar un nom en el saló de la fama de la competició. Tampoc podem afirmar alegrement que la selecció actual tingui potencial per a guanyar la competició (el cas de Grècia el 2004 no es repetirà en cent anys). Però el fet d’haver estat enquadrada en un grup relativament assequible ha esperonat les il·lusions dels polonesos. Franciszek Smuda ha conformat un conjunt en general correcte, sense gaires artificis però força compensat. Però sobretot té dos elements que juguen al seu favor en una competició tan curta com l’Eurocopa (afecció a part): un gran porter i un fenomenal golejador. Als seus 22 anys, Wojciech Szczesny s’ha consolidat a la porteria d’un dels grans, l’Arsenal. Per la seva banda, Robert Lewandowski, s’ha destapat aquesta temporada com un autèntic depredador al Borussia Dortmund, flamant campió de la Bundesliga. Precisament aquest davanter lidera el trident polonès de l’equip de la Westfàlia, juntament amb Piszczek (lateral dret), i Blaszczykowski (interior dret), tots dos esplèndits jugadors. A part de tots aquests, el combinat d’Smuda combina homes curtits al futbol europeu d’elit (Obraniak, Murawski, Wasilewski, Brozek), amb alguna jove perla encara per explotar (Wolski, Rybus). No seria d’estranyar que en aquest grup, Polònia intentés portar la iniciativa en més d’un partit. Si els nervis no la traicionen en el partit inaugural contra Grècia, pot segellar una notable aventura europea, anant més enllà de la fase de grups. Diagnòstic: Aposto perquè arribi a quarts, però l’enfrontament amb els dels grup B pot ser mortal per a ells.

Atravessa en aquests moments un desert la República Txeca. Amb algún veterà reducte de la brillant etapa de Pavel Nedved i sense un relleu generacional a l’horitzó. Tot i això, ha aconseguit classificar-se per la fase final i té molt mèrit. El seu seleccionador Michal Bílek partirà presumiblement d’un 4-2-3-1 que pot virar cap a un 4-4-1-1, en cas que el moment ho demani. És d’esperar que en més d’un partit esperi el seu contrari tancat en defensa, i intenti surtir a la contra, canalitzant els contraatacs a partir del seu mitjapunta i per alguna de les bandes. Perquè precisament una de les armes que ha d’utilizar el combinat txec és el treball en bloc. Sabent que hi ha dos jugadors que sobresurten entre la resta, aquests dos líders han de fer-se grans pel bé de l’equip. Parlem del porter Peter Cech i de talentós mig Tomas Rosicky. Tots dos consolidats en l’elit europea i que han fet un final de temporada més que satisfactori. Com que més enllà d’ells el nivell baixa força, han d’exprimir la recepta al màxim: defensa forta, aprofitar la qualitat de mitjos com Plasil o Jiracek i no perdonar a dalt. Per a aquesta missió, els principals candidats són el ja veterà Milan Baros (per a ell no passen els anys) i el jove Necid, que encara s’espera la seva explosió definitiva. No ho tindrà fàcil la República Txeca, ja que s’enfronta amb Rússia el primer dia. Una victòria faria girar la truita i unes introvertides sensacions pessimistes es podrien convertir en esperança i il·lusió. Diagnòstic: Curta serà la competició pels txecs. Necessiten més recursos per arribar a quarts.

Recordant aquella Eurocopa de 2004 on Grècia es va proclamar campiona, a més d’un li acostumen a venir arcades. En part, és cert. Aquell any fou tan el triomf del (legítim) futbol defensiu com un miracle amb pocs precedents. El nacional-defensivisme d’Otto Rehhagel s’ha anat diluïnt amb el pas del temps i el portuguès Fernando Santos ha dotat el combinat d’una major ambició ofensiva. Per tant, enguany Grècia vol delligar el seu nom del de futbol garrepa, que tan l’ha acompanyat. Trobem alguns supervivents d’aquell 2004, d’entre els quals destaca Karagounis. Aquest veterà migcampista és encara la referència de l’equip, i el seu capità. Santos partirà d’un 4-3-3 donant protagonisme a les bandes, amb jugadors com Salpingidis. Caldrà veure també les joves perles gregues que el seleccionador s’ha emportat pel torneig, com Ninis o Fetfatzidis. Però la base continua sent una defensa forta, que en part compensa la preocupant falta de gol de l’equip grec. Papadopoulos ha demostrat al Schalke alemany que és capaç de liderar la defensa, i té una prometedora carrera per endavant. Però és important en una competició tan breu estar encertat de cara el gol (ells bé que ho saben per experiència), i aquesta important responsabilitat recaurà en davanters com Samaras o Gekas. Tot i haver fet una molt bona fase de classificació, aquesta Grècia està mancada dels recursos suficients com per vèncer i convèncer. Diagnòstic: La carta del “miracle” ja se la van gastar, ara necessiten ensenyar altres armes, de les quals van justos. No jugaran més de tres partits.