La ja famosa frase del ministre d’eduació,
cultura i esport José Ignacio Wert (“Nuestro interés es españolizar a los
alumnos catalanes”) ha posat la pell de gallina a més d’un, rememorant aquella
educació pamfletària i de l’època franquista que no poques generacions van
patir. Però es pot anar inclús més enllà, podem viatjar fins al XIX, el segle
per excel·lència del nacionalisme europeu, lligat al romanticisme, la llibertat
i els valors “de progrés”. L’educació en aquell moment sí que tenia una clara
vessant d’adoctrinament, una barreja entre “l’espanyolització” i la
“cristianització” dels joves alumnes. La Història explicava que el caràcter
espanyol tenia orígens remots i que els habitants de la Hispania o dels regnes
visigots ja tenien aquest mateix sentiment d’amor per un país que ni tan sols
existia. L’educació franquista, evidentment, no apareix del no-res. Aquests són
els seus origens. Però aquí a Catalunya tampoc ens hem quedat curts de vegades.
Hem volgut buscar catalans allà on no hi havien i barretines allà on no
existien. Les històries nacionals, en definitiva, sovint han fet més mal que
servei, basades en estructures i realitats artificials que no ens permeten
observar amb claredat els processos i l’evolució històrica.
Això hauria d’estar superat, però veig que no. L’ensenyament
bàsic de la Història, que vol ser
entesa com un exercici de reflexió, que pot ser aplicada en vida quotidiana,
resulta que ara torna a ser un adoctrinament per a refermar identitats nacionals.
Això és retrògada i està totalment obsolet. En un món on l’excés a la
informació (històrica també) està a l’avast de tothom i on la comunicació ens
permet un contacte tan estret amb altres parts del globus, aquest esquema
mental completament decimonònic grinyola bastant. L’ensenyament bàsic de la
Història no està per saber “què dolents eren aquests del país costat i quines
coses més dolentes que feien”; sinó que s’imparteix per a fer pedagogia, per a
fer front a situacions humanes i també per a omplir-nos de referents culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada