El multinstrumentalista bretó Yann Tiersen es presentava ahir al Sant Jordi Club de Barcelona amb una nova obra sota el braç, "Dust Lane". Es tracta d'un treball molt més obscur que els seus anteriors, lluny d'aquelles peces minimalistes de folklore francès que tant el van fer famós. Tiersen no viu ni molt menys de l'herència de les bandes sonores d'"Amélie" o "Good Bye Lenin!", i s'apropa cada cop més al post-rock, a la música progressiva i a un so ple de capes de distorsió. El resultat és brutal, sobretot en directe. Gràcies a una sala excel·lent per a concerts de mig format, amb una acústica perfecta, Tiersen i la seva banda van començar atronadors tocant algunes de les noves cançons. A mig concert, el protagonista de la nit es va quedar sol amb el seu violí, donant una lliçó de virtuosisme i ritme elèctric. La banda va tornar per encarar alguns dels moments àlgids de la nit, "Ashes" i "Palestine", les dues millors cançons d'aquest últim disc. La música sonava potent, corpulenta i grandiloquent, però combinada amb preciosistes melodies. El concert es tancava amb la reinterpretació en clau rock de la peça a piano "La Terrasse", i el públic va marxar amb un molt bon sabor de boca. Merci Yann.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada