Radiografia a l'Eurocopa II
La segona samarreta d’Alemanya és verda.
Rememora la seva primera Eurocopa, l’any 1972, que l’imaginari popular
considera que és la única de les tres que va ser guanyada amb un joc vistós i
actractiu. Ara, 2012, torna aquella Alemanya, per acabar d’enterrar els
fantasmes del passat més present. I és que des del Mundial de 1990 i l’Euro
1996, la Mannschaft no ha aconseguit cap gran títol. I això és molt pels
germànics. Però des de l’arribada de Klinsmann el 2004 i el seu posterior
relleu per Joachim Löw, Alemanya ha patit una metamorfosi espectacular.
Continua sent un equip tremendament competitiu, però ara ja no es serveix només
del practicisme, ara practica un futbol ofensiu, exquisit, busca l’associació
dels seus jugadors de mig camp, atacs ràpids i verticals si el moment ho
requereix, pausa i seny si es dóna el cas. Després d’alguns intents frustrats
però amb bon sabor de boca, Alemanya busca per fi un títol per a aquesta
revolució. I possiblement tinguin la seva millor selecció dels últims vint
anys, partint de la bases de Bayern i Borussia. Si bé la defensa pot semblar la
seva línia més fluixa, Löw té per a triar. Una aposta per gent encara molt jove
(la sub-21 de fa tres anys, campiona europea) sobre una base ja experimentada.
Neuer manarà una defensa formada per gent com Boateng, Hummels, Badstuber, Lahm
o Schmelzer. Al centre del camp les variants són diverses: Schweinsteiger es
postula com a fixe en el doble pivot, amb Khedira si es vol més equilibri, o
amb Kroos o Gündogan si es necessita més possessió. Previsiblement, l’atac serà
d’inici el del Mundial 2010, amb Müller i Podolski, punyals per les bandes, i
Özil per darrere del punta Gómez. L’alternativa l’aportaran els joves Götze i
Reus, que l’any que ve jugaran junts al Dortmund. El primer més mitjapunta
clàssic, el segon (millor jugador de la Bundesliga) buscant el desequilibri per
la banda. Es manté la incògnita de l’estat físic d’Özil, que va arribar buit de
forces a final de temporada, i l’estat anímic dels jugadors del Bayern,
assedegats després de perdre la final de la Champions. Tot i estar enquadrats en el mític “grup de la mort”, la Mannschaft aspira a tot. Crec que no tindran problemes
per passar de fase i, a més, l’exigència dels tres primers partits els
prepararà magníficament per a les eliminatòries. Diagnòstic: O ara o mai,
aquesta és la seva oportunitat, i així ho considero. Veig una Alemanya campiona.
I aquí arriba l’enèssima oportunitat per a
Holanda. L’ènessima oportunitat per a revalidar el títol aconseguit el 1988 per
Van Basten i companyia. L’enèssima opotunitat per a materialitzar l’èxit d’una
de les generacions més brillants de la història “orange”, que s’acosta
perillosament a la trentena. Holanda es va refer ràpidament de la derrota a la
final del Mundial de Sudàfrica i, sense ni tan sols tocar la base, Bert van
Marwijk va conduir els seus cap a una nova Eurocopa, després d’una fase de
classificació impecable. A molts ens va decebre la proposta de la Taronja
Mecànica fa dos anys, un sutil abandonament als cànons del futbol holandès, i
una aposta més o menys decidida pel practicisme i l’ofici. Bé, van arribar
lluny, però a més d’un se li remogué el subconcient. Per tant, l’objectiu
enguany és el títol, sí, però també demostrar de nou on són les arrels del
“futbol total”. Quan em referia al manteniment de la base, no ho feia
gratuïtament. Els jugadors que han de prendre el protagonisme són els mateixos.
Stekelenburg seguirà a la porteria, amb Heitinga i Mathijsen liderant una
defensa que té en el seu flanc dret una de les millors armes ofensives, Van der
Wiel. Sembla que el lateral abandonarà l’Ajax, i aquesta Eurocopa pot ser la
seva confirmació en l’elit. En el centre del camp, van Marwijk (com el seu
homòleg espanyol) es nega a abadonar el doble pivot. Per tant, van Bommel, de
Jong i el jove Strootman lluitaran per aquestes dues places. Pel que fa a la
mitja punta, els seus dos principals candidats, van der Vaart i Sneijder, no
han fet una bona temporada. De totes maneres, el seu nivell a la selecció està
inqüestionat. El mig de l’Inter partirà amb avantatge. Tampoc el seleccionador
s’arriscarà a jugar amb dos puntes fixos a dalt. Robben i van Persie són innegociables
a l’avanguarda “orange” i els dos venen de fer un gran any. Especialment el de
l’Arsenal, amb unes xifres de gols escandaloses. Per tant, la plaça que manca
se la jugaran entre Huntelaar (si van Persie s’escora a la banda), Kuyt o el
ressucitat Afellay. Sigui o no brillant el joc de la selecció holandesa en
aquesta Eurocopa, la facilitat golejadora dels seus jugadors ofensius és tal,
que sense fer gaires esforços pot fer front al grup més temible del torneig. És
important, conseqüentment, començar marcant territori davant els danesos.
Diagnòstic: Crec que no fallaran en la seva cita amb les semifinals, però
tampoc la veig triomfadora aquest any.
L’afecció a Portugal està il·lusionada. Molts
són els factors que fan difícil l’èxit dels lusos aquest any, però ells
s’aferren a la seva estrella. La veritat és que no li va ser fàcil
classificar-se per a aquesta Eurcopa, ja que va haver d’anar a la repesca per a
assegurar-se un bitllet per al torneig. Però un cop arribats aquí, i sabent que
hauran d’eliminar a Alemania i/o a Holanda per passar a quarts, Portugal s’ho
planeja com un “no tenim res a perdre”. La realitat, però, no és que sigui
gaire esperançadora pels de Paulo Bento. Arrossega els problemes de sempre:
posicions molt ben ocupades i altres on ha de recórrer a jugadors de segona
fila. Té possiblement el jugador europeu més en forma, l’imparable Cristiano
Ronaldo, però no sembla gaudir d’un fons d’armari que altres candidates sí
tenen. Sembla que Rui Patricio li ha guanyat la posició a Eduardo a la
porteria. Però, per exemple, si els centrals no deixen lloc als dubtes (Pepe,
Bruno Alves o Rolando), els laterals (com Coentrao) són un altre tema. Al
centre del camp, tampoc sembla haver alternatives a Raul Meireles i
Moutinho, dos notables jugadors que doten el centre del camp de molt dinamisme.
Veloso o Viana els acompanyaran. Davant de tot, els dubtes tornen a aparèixer.
Ronaldo i Nani, estrelles mundials, semblen segurs. I a partir d’aquí, el buit.
Una opció és situar el madridista en punta i confiar en extrems com Varela o
Quaresma. L’altra, col·locar Almeida o Postiga en aquesta posició central, però
el seu nivell dista molt del que s’espera d’una autèntica candidata al títol.
Per tant, si el joc no acompanya, i l’aposta per un joc moderadament ofensiu no
funciona, és massa arriscat confiar-ho tot a Ronaldo, per molt resolutiu que
sigui. El primer enfrontament amb Alemanya ens ensenyarà el seu vertader nivell
i, a partir d’aquí, podrem jutjar. Diagnòstic: Crec que estem davant una nova
decepció lusa.
Dinamarca es va trobar de sobte en un grup d’un
nivell espectacular. Si ja s’havia classificat admirablement per davant de
Portugal, la gesta que tenen per davant ara pot igualar el mite de 1992, quan
es van proclamar campions d’una Eurocopa on hi havien estat convidats a última
hora. L’etern seleccionador danès, Morten Olsen, no té més remei que aplicar de
nou les seves armes davant la tempesta de futbol que li espera. En defensa,
rigor tàctic, esperant l’atac del rival, però sense tancar-se excessivament. En
atac, totes les opcions passen per l’ingeni de Christian Eriksen, un dels
majors talents d’Europa i un futur crack mundial. A la defensa, encara hi ha
molts dubtes sobre qui liderarà la saga des del centre. Bjelland, Poulsen, Agger
i Kjaer es juguen dues posicions. Agger, del Liverpool, és el seu millor
central, però no està bé físicament. Menys dubtes sembla haver de migcamp en
endavant, amb un sistema 4-2-3-1. Kvist i Zimling formaran el doble pivot. Dos
jugadors de perfil baix, però treballadors i que s’entenen entre sí. A les
bandes, el veteraníssim Rommedahl i el sorprenent Krohn-Dehli. Un buscarà la
velocitat en jugada d’extrem, l’altre les diagonals cap al mig per a trobar la
seva cama bona. Tot l’engranatge ofensiu ha de passar per Eriksen, que està
dotat d’un qualitat tècnica i una visió de joc que el fan ser un dels cracks a
seguir en aquest torneig. L’hereu de Laudrup ha de servir també pilotes al seu
davanter, Nicklas Bendtner. Encara s’espera l’explosió d’aquest punta, no molt
dotat tècnicament però molt lluitador i sacrificat. Continua sent la millor
opció en atac. Poques armes té més a destacar el conjunt d’Olsen. I el fet de
trobar-se amb Alemanya, Holanda i Portugal a les primeres de canvi sembla
haver-los eliminat només començar la competició. Diagnòstic: Molt poques
possibilitats de classificació, però si juga sense res a perdre encara pot
donar una petita alegria a la seva afecció.
La segona samarreta d’Alemanya és verda.
Rememora la seva primera Eurocopa, l’any 1972, que l’imaginari popular
considera que és la única de les tres que va ser guanyada amb un joc vistós i
actractiu. Ara, 2012, torna aquella Alemanya, per acabar d’enterrar els
fantasmes del passat més present. I és que des del Mundial de 1990 i l’Euro
1996, la Mannschaft no ha aconseguit cap gran títol. I això és molt pels
germànics. Però des de l’arribada de Klinsmann el 2004 i el seu posterior
relleu per Joachim Löw, Alemanya ha patit una metamorfosi espectacular.
Continua sent un equip tremendament competitiu, però ara ja no es serveix només
del practicisme, ara practica un futbol ofensiu, exquisit, busca l’associació
dels seus jugadors de mig camp, atacs ràpids i verticals si el moment ho
requereix, pausa i seny si es dóna el cas. Després d’alguns intents frustrats
però amb bon sabor de boca, Alemanya busca per fi un títol per a aquesta
revolució. I possiblement tinguin la seva millor selecció dels últims vint
anys, partint de la bases de Bayern i Borussia. Si bé la defensa pot semblar la
seva línia més fluixa, Löw té per a triar. Una aposta per gent encara molt jove
(la sub-21 de fa tres anys, campiona europea) sobre una base ja experimentada.
Neuer manarà una defensa formada per gent com Boateng, Hummels, Badstuber, Lahm
o Schmelzer. Al centre del camp les variants són diverses: Schweinsteiger es
postula com a fixe en el doble pivot, amb Khedira si es vol més equilibri, o
amb Kroos o Gündogan si es necessita més possessió. Previsiblement, l’atac serà
d’inici el del Mundial 2010, amb Müller i Podolski, punyals per les bandes, i
Özil per darrere del punta Gómez. L’alternativa l’aportaran els joves Götze i
Reus, que l’any que ve jugaran junts al Dortmund. El primer més mitjapunta
clàssic, el segon (millor jugador de la Bundesliga) buscant el desequilibri per
la banda. Es manté la incògnita de l’estat físic d’Özil, que va arribar buit de
forces a final de temporada, i l’estat anímic dels jugadors del Bayern,
assedegats després de perdre la final de la Champions. Tot i estar enquadrats en el mític “grup de la mort”, la Mannschaft aspira a tot. Crec que no tindran problemes
per passar de fase i, a més, l’exigència dels tres primers partits els
prepararà magníficament per a les eliminatòries. Diagnòstic: O ara o mai,
aquesta és la seva oportunitat, i així ho considero. Veig una Alemanya campiona.
I aquí arriba l’enèssima oportunitat per a
Holanda. L’ènessima oportunitat per a revalidar el títol aconseguit el 1988 per
Van Basten i companyia. L’enèssima opotunitat per a materialitzar l’èxit d’una
de les generacions més brillants de la història “orange”, que s’acosta
perillosament a la trentena. Holanda es va refer ràpidament de la derrota a la
final del Mundial de Sudàfrica i, sense ni tan sols tocar la base, Bert van
Marwijk va conduir els seus cap a una nova Eurocopa, després d’una fase de
classificació impecable. A molts ens va decebre la proposta de la Taronja
Mecànica fa dos anys, un sutil abandonament als cànons del futbol holandès, i
una aposta més o menys decidida pel practicisme i l’ofici. Bé, van arribar
lluny, però a més d’un se li remogué el subconcient. Per tant, l’objectiu
enguany és el títol, sí, però també demostrar de nou on són les arrels del
“futbol total”. Quan em referia al manteniment de la base, no ho feia
gratuïtament. Els jugadors que han de prendre el protagonisme són els mateixos.
Stekelenburg seguirà a la porteria, amb Heitinga i Mathijsen liderant una
defensa que té en el seu flanc dret una de les millors armes ofensives, Van der
Wiel. Sembla que el lateral abandonarà l’Ajax, i aquesta Eurocopa pot ser la
seva confirmació en l’elit. En el centre del camp, van Marwijk (com el seu
homòleg espanyol) es nega a abadonar el doble pivot. Per tant, van Bommel, de
Jong i el jove Strootman lluitaran per aquestes dues places. Pel que fa a la
mitja punta, els seus dos principals candidats, van der Vaart i Sneijder, no
han fet una bona temporada. De totes maneres, el seu nivell a la selecció està
inqüestionat. El mig de l’Inter partirà amb avantatge. Tampoc el seleccionador
s’arriscarà a jugar amb dos puntes fixos a dalt. Robben i van Persie són innegociables
a l’avanguarda “orange” i els dos venen de fer un gran any. Especialment el de
l’Arsenal, amb unes xifres de gols escandaloses. Per tant, la plaça que manca
se la jugaran entre Huntelaar (si van Persie s’escora a la banda), Kuyt o el
ressucitat Afellay. Sigui o no brillant el joc de la selecció holandesa en
aquesta Eurocopa, la facilitat golejadora dels seus jugadors ofensius és tal,
que sense fer gaires esforços pot fer front al grup més temible del torneig. És
important, conseqüentment, començar marcant territori davant els danesos.
Diagnòstic: Crec que no fallaran en la seva cita amb les semifinals, però
tampoc la veig triomfadora aquest any.
L’afecció a Portugal està il·lusionada. Molts
són els factors que fan difícil l’èxit dels lusos aquest any, però ells
s’aferren a la seva estrella. La veritat és que no li va ser fàcil
classificar-se per a aquesta Eurcopa, ja que va haver d’anar a la repesca per a
assegurar-se un bitllet per al torneig. Però un cop arribats aquí, i sabent que
hauran d’eliminar a Alemania i/o a Holanda per passar a quarts, Portugal s’ho
planeja com un “no tenim res a perdre”. La realitat, però, no és que sigui
gaire esperançadora pels de Paulo Bento. Arrossega els problemes de sempre:
posicions molt ben ocupades i altres on ha de recórrer a jugadors de segona
fila. Té possiblement el jugador europeu més en forma, l’imparable Cristiano
Ronaldo, però no sembla gaudir d’un fons d’armari que altres candidates sí
tenen. Sembla que Rui Patricio li ha guanyat la posició a Eduardo a la
porteria. Però, per exemple, si els centrals no deixen lloc als dubtes (Pepe,
Bruno Alves o Rolando), els laterals (com Coentrao) són un altre tema. Al
centre del camp, tampoc sembla haver alternatives a Raul Meireles i
Moutinho, dos notables jugadors que doten el centre del camp de molt dinamisme.
Veloso o Viana els acompanyaran. Davant de tot, els dubtes tornen a aparèixer.
Ronaldo i Nani, estrelles mundials, semblen segurs. I a partir d’aquí, el buit.
Una opció és situar el madridista en punta i confiar en extrems com Varela o
Quaresma. L’altra, col·locar Almeida o Postiga en aquesta posició central, però
el seu nivell dista molt del que s’espera d’una autèntica candidata al títol.
Per tant, si el joc no acompanya, i l’aposta per un joc moderadament ofensiu no
funciona, és massa arriscat confiar-ho tot a Ronaldo, per molt resolutiu que
sigui. El primer enfrontament amb Alemanya ens ensenyarà el seu vertader nivell
i, a partir d’aquí, podrem jutjar. Diagnòstic: Crec que estem davant una nova
decepció lusa. 
Dinamarca es va trobar de sobte en un grup d’un
nivell espectacular. Si ja s’havia classificat admirablement per davant de
Portugal, la gesta que tenen per davant ara pot igualar el mite de 1992, quan
es van proclamar campions d’una Eurocopa on hi havien estat convidats a última
hora. L’etern seleccionador danès, Morten Olsen, no té més remei que aplicar de
nou les seves armes davant la tempesta de futbol que li espera. En defensa,
rigor tàctic, esperant l’atac del rival, però sense tancar-se excessivament. En
atac, totes les opcions passen per l’ingeni de Christian Eriksen, un dels
majors talents d’Europa i un futur crack mundial. A la defensa, encara hi ha
molts dubtes sobre qui liderarà la saga des del centre. Bjelland, Poulsen, Agger
i Kjaer es juguen dues posicions. Agger, del Liverpool, és el seu millor
central, però no està bé físicament. Menys dubtes sembla haver de migcamp en
endavant, amb un sistema 4-2-3-1. Kvist i Zimling formaran el doble pivot. Dos
jugadors de perfil baix, però treballadors i que s’entenen entre sí. A les
bandes, el veteraníssim Rommedahl i el sorprenent Krohn-Dehli. Un buscarà la
velocitat en jugada d’extrem, l’altre les diagonals cap al mig per a trobar la
seva cama bona. Tot l’engranatge ofensiu ha de passar per Eriksen, que està
dotat d’un qualitat tècnica i una visió de joc que el fan ser un dels cracks a
seguir en aquest torneig. L’hereu de Laudrup ha de servir també pilotes al seu
davanter, Nicklas Bendtner. Encara s’espera l’explosió d’aquest punta, no molt
dotat tècnicament però molt lluitador i sacrificat. Continua sent la millor
opció en atac. Poques armes té més a destacar el conjunt d’Olsen. I el fet de
trobar-se amb Alemanya, Holanda i Portugal a les primeres de canvi sembla
haver-los eliminat només començar la competició. Diagnòstic: Molt poques
possibilitats de classificació, però si juga sense res a perdre encara pot
donar una petita alegria a la seva afecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada