Radiografia a l'Eurocopa IV
França va tocar fons fa dos anys en el passat
Mundial de Sud-àfrica. No solsament van quedar eliminats a la primera fase,
sinó que a més es produí un vergonyós episodi de motí contra el seleccionador
Raymond Domenech. Des de llavors, Laurent Blanc, el seu substitut, ha anat
construïnt, pedra per pedra, la nova França per al 2012. Una recepta que
combinà càstig per als amotinats i perdó per a aquells que mereixien una segona
oportunitat. A més, impulsant el joc ofensiu i de possessió que tan bé li havia
anat en la seva etapa al Girondins de Bordeus. Blanc ha sabut mesclar estrelles
emergents amb jugadors ja contrastats i ha tingut la gran sort que aquesta
columna vertebral ha acabat la temporada en gran forma: parlo de gent com
Lloris, Debuchy, Koscielny i Rami en defensa, la parella de mig centres Cabaye
i M’Vila, i els talentosos Ribéry, Benzema i Ménez. Respecte als dos mitjos,
Blanc ha trobat la combinació ideal. Cap d’ells juga en un gran d’Europa, i per
això l’Eurocopa pot ser un bon aparador per a demostrar el seu nivell. M’Vila (dubte
fins a última hora) combina presència física, bona tècnica i arribada des de
segona línia. Migcampista completíssim. Per la seva banda, Cabaye es centra
exclusivament en tasques de distribució. També caldrà veure com respòn Samir
Nasri. L’estrella del City ha tingut una temporada força irregular i la idea de
Blanc és que el joc ofensiu giri al seu voltant (en un 4-2-3-1). Serà important
també el paper dels jugadors secundaris: els gols de Giroud sortint des de la
banqueta (presumiblement), després del seu esclat aquest any, i la capacitat de
desbordament d’homes petits com Ben Arfa, Valbuena o Martin. El primer partit
contra Anglaterra marcarà les possibilitats d’aquesta França. Si en surt guanyadora,
els enfrontaments contra Ucraïna i Suècia poden ser la baixada de la muntanya.
És important acabar primers de grup, ja que és possible que d’aquesta manera
puguin evitar Espanya. Diagnòstic:
Pot ser una de les notícies positives de l’Eurocopa. Fins a semifinals, segur.
Més endavant ja és un repte.
Si França sembla haver après dels seus errors
passats, Anglaterra està summergida en un espiral del qual no ha pogut sortir
en aquests dos anys. La continuitat de Capello després del fracàs mundialista
fou el primer gran error. Però la cosa va anar pitjor. El tècnic italià va
dimitir a mesos vista de l’Eurocopa i un buit existencial amenaçà el futbol de
l’illa britànica. Com a conseqüència d’això, Roy Hodgson només té els amistosos
previs al torneig per a preparar-se amb els seus jugadors. Per al que s’ha
pogut veure i saber durant aquests dies, l’ex-entrenador del Liverpool aplicarà
la seva recepta al combinat anglès. Un marcat 4-4-2, amb rigor tàctic, solidesa
defensiva i atac per les bandes. El dubte és si els dos atacants seran
davanters o si col·locarà Gerrard, Young o algun mitjapunta per darrere el
golejador. Als problemes descrits anteriorment, se’ls hi sumen altres de la
mateixa gravetat. Jack Wilshere, el talentós migcentre que havia d’abanderar la
nova generació, s’ha passat tot l’any sense jugar. El jugador revelació de la
Premier, Walker, està també lesionat. Wayne Rooney es perdrà els dos primers
partits (entre ells el de França) per una absurda sanció. I la cirereta:
possiblement l’única qüestió que semblava clara, la parella de mitjos
Parker-Barry, es veurà truncada. El del City no hi serà per lesió. A més,
Lampard, tot i que havia de tenir un paper secundari, també serà baixa. El jove
Henderson el substituirà. L’esperança recau en el lideratge d’homes consagrats
com Terry i Gerrard i en alguns jugadors amb moltes ganes d’assolir
protagonisme (Hart, Walcott, Milner, Carroll). També esperem que Hodgson doni
oportunitats als joves Wellbeck i Oxlade-Chamberlain. Aquest últim ha fet grans
partits amb l’Arsenal quan Wenger ha confiat en ell. És, sense cap mena de
dubte, el futur de la selecció anglesa. A priori el partit contra els gals
sembla el més important, però tinc la sensació que cada un dels tres enfrontaments
serà un dur combat per als anglesos. Diagnòstic: Per ofici, han de passar a
quarts. A partir d’aquí, molts dubtes.
Suècia vol reivindicar-se, de la mà del
semidesconegut Erik Hamren, com un dels clàssics del futbol europeu de
seleccions. L’absència a última hora del Mundial 2010 (es van quedar a pocs
punts de la classificació) de ben segur va ferir els suecs. Des d’aquella ja
llunyana tercera posició al Mundial del 94, els nòrdics no han près el
protagonisme en cap gran cita. El present els hi ofereix, d’aquesta manera, un
autèntic repte a superar: encuadrada al mateix grup que dos eterns aspirants i
una amfitriona. Com sempre, tornaran a partir d’un dibuix 4-4-2 clàssic. Amb
una rocosa i imponent defensa, el dubte serà veure si aquesta força es tradueix
també en seriositat defensiva, i com respòn el ser porter Isakson en els
moments clau. Tot i l’estereotip norteny de joc dur, directe i poc tècnic, hi
ha un grapat de jugadors que estan obligats a posar el talent al centre del
camp suec. Especialment Rasmus Elm i el fenomenal mig del Lyon Kim Källstrom.
Si jugadors com ells poden connectar amb les bandes i amb el seus davanters,
Suècia tindrà molt guanyat. I és així perquè el front d’atac dels “Blagult”
aglutina el millor de la selecció. En especial la seva estrella Zlatan
Ibrahimovic. No només és un autèntic crack mundial, sinó que a més ve com un
coet. Tot i no guanyar res amb el Milan enguany, ha fet una quantitat de gols
immensa a la Serie A. L’acompanyaran jugadors com Elmander o, molt
possiblement, Toivonen, quin ve de fer una bona temporada al PSV. Si venç a
Ucraïna en el primer partit, es veurà amb confiança per fer grans coses. Si
això no passa, se li pot fer llarg el torneig. Diagnòstic: Pot aprofitar els dubtes
d’Anglaterra, però dubto que arribi gaire lluny.
Aquest és el moment ideal perquè l’Europa de
l’est es reivindiqui com a potència del futbol. I entre algunes d’aquestes
seleccions, l’amfitriona Ucraïna vol demostrar les seves aptituds més enllà
dels èxits europeus del Shakhtar Donetsk. Una llegenda nacional com Oleh
Blokhin torna al combinat groc i blau com a responsable del major dels reptes
per al futbol de l’ex-república soviètica. Tot i que la llegenda Andriy
Shevchenko encara és present en la convocatòria, lluny han quedat els temps que
Ucraïna era ell hi res més. Blokhin ha confiat en una sèrie de jugadors encara
joves, però que esdevindran la columna vertebral de l’equip. Començant per la
defensa, liderada per Rakitskiy, que als seus 22 anys és objectiu de molts dels
grans d’Europa. A tall d’anècdota, no, no l’acompanyarà Chrygrynskiy al centre
de la defensa. L’ex-blaugrana es perd el campionat per lesió. Una pena perquè
era una bona oportunitat per reivindicar-se. Ucraïna no és un equip que rebutji
precisament el futbol d’atac. És previsible que Blokhin acumuli jugadors de
qualitat al centre del camp, canalitzant també el joc per les bandes. En aquest
sentit, ens podem fixar en l’estil de conjunt com Rússia o el mateix Shakhtar
per fer-nos una idea. De totes maneres, el més provable és que Tymoschuk imposi
la seva jerarquia al centre del camp. Tot i que aquest fenomenal batallador ve
de jugar la final de la Champions de central, avançarà la seva posició amb la
selecció. Per davant seu estaran jugadors com Aliyev, però sobretot els joves
Yarmolenko i Konoplyanka, que ja van disputar l’Euro sub-21 de l’any passat amb
el seu país. Són dos de les esperances d’aquest combinat. A davant de tot,
Milevsky continua sent l’home de més nivell, tot i que encara s’espera que doni
el salt definitiu en la seva carrera. Com en el cas de Suècia, caldrà veure com
respon en el primer partit. Diagnòstic: Té jugadors de nivell per a intentar
passar a la segona fase, a més de tenir el factor de jugar a casa. Però és
difícil que arribi gaire lluny.
França va tocar fons fa dos anys en el passat
Mundial de Sud-àfrica. No solsament van quedar eliminats a la primera fase,
sinó que a més es produí un vergonyós episodi de motí contra el seleccionador
Raymond Domenech. Des de llavors, Laurent Blanc, el seu substitut, ha anat
construïnt, pedra per pedra, la nova França per al 2012. Una recepta que
combinà càstig per als amotinats i perdó per a aquells que mereixien una segona
oportunitat. A més, impulsant el joc ofensiu i de possessió que tan bé li havia
anat en la seva etapa al Girondins de Bordeus. Blanc ha sabut mesclar estrelles
emergents amb jugadors ja contrastats i ha tingut la gran sort que aquesta
columna vertebral ha acabat la temporada en gran forma: parlo de gent com
Lloris, Debuchy, Koscielny i Rami en defensa, la parella de mig centres Cabaye
i M’Vila, i els talentosos Ribéry, Benzema i Ménez. Respecte als dos mitjos,
Blanc ha trobat la combinació ideal. Cap d’ells juga en un gran d’Europa, i per
això l’Eurocopa pot ser un bon aparador per a demostrar el seu nivell. M’Vila (dubte
fins a última hora) combina presència física, bona tècnica i arribada des de
segona línia. Migcampista completíssim. Per la seva banda, Cabaye es centra
exclusivament en tasques de distribució. També caldrà veure com respòn Samir
Nasri. L’estrella del City ha tingut una temporada força irregular i la idea de
Blanc és que el joc ofensiu giri al seu voltant (en un 4-2-3-1). Serà important
també el paper dels jugadors secundaris: els gols de Giroud sortint des de la
banqueta (presumiblement), després del seu esclat aquest any, i la capacitat de
desbordament d’homes petits com Ben Arfa, Valbuena o Martin. El primer partit
contra Anglaterra marcarà les possibilitats d’aquesta França. Si en surt guanyadora,
els enfrontaments contra Ucraïna i Suècia poden ser la baixada de la muntanya.
És important acabar primers de grup, ja que és possible que d’aquesta manera
puguin evitar Espanya. Diagnòstic:
Pot ser una de les notícies positives de l’Eurocopa. Fins a semifinals, segur.
Més endavant ja és un repte.
Si França sembla haver après dels seus errors
passats, Anglaterra està summergida en un espiral del qual no ha pogut sortir
en aquests dos anys. La continuitat de Capello després del fracàs mundialista
fou el primer gran error. Però la cosa va anar pitjor. El tècnic italià va
dimitir a mesos vista de l’Eurocopa i un buit existencial amenaçà el futbol de
l’illa britànica. Com a conseqüència d’això, Roy Hodgson només té els amistosos
previs al torneig per a preparar-se amb els seus jugadors. Per al que s’ha
pogut veure i saber durant aquests dies, l’ex-entrenador del Liverpool aplicarà
la seva recepta al combinat anglès. Un marcat 4-4-2, amb rigor tàctic, solidesa
defensiva i atac per les bandes. El dubte és si els dos atacants seran
davanters o si col·locarà Gerrard, Young o algun mitjapunta per darrere el
golejador. Als problemes descrits anteriorment, se’ls hi sumen altres de la
mateixa gravetat. Jack Wilshere, el talentós migcentre que havia d’abanderar la
nova generació, s’ha passat tot l’any sense jugar. El jugador revelació de la
Premier, Walker, està també lesionat. Wayne Rooney es perdrà els dos primers
partits (entre ells el de França) per una absurda sanció. I la cirereta:
possiblement l’única qüestió que semblava clara, la parella de mitjos
Parker-Barry, es veurà truncada. El del City no hi serà per lesió. A més,
Lampard, tot i que havia de tenir un paper secundari, també serà baixa. El jove
Henderson el substituirà. L’esperança recau en el lideratge d’homes consagrats
com Terry i Gerrard i en alguns jugadors amb moltes ganes d’assolir
protagonisme (Hart, Walcott, Milner, Carroll). També esperem que Hodgson doni
oportunitats als joves Wellbeck i Oxlade-Chamberlain. Aquest últim ha fet grans
partits amb l’Arsenal quan Wenger ha confiat en ell. És, sense cap mena de
dubte, el futur de la selecció anglesa. A priori el partit contra els gals
sembla el més important, però tinc la sensació que cada un dels tres enfrontaments
serà un dur combat per als anglesos. Diagnòstic: Per ofici, han de passar a
quarts. A partir d’aquí, molts dubtes.
Suècia vol reivindicar-se, de la mà del
semidesconegut Erik Hamren, com un dels clàssics del futbol europeu de
seleccions. L’absència a última hora del Mundial 2010 (es van quedar a pocs
punts de la classificació) de ben segur va ferir els suecs. Des d’aquella ja
llunyana tercera posició al Mundial del 94, els nòrdics no han près el
protagonisme en cap gran cita. El present els hi ofereix, d’aquesta manera, un
autèntic repte a superar: encuadrada al mateix grup que dos eterns aspirants i
una amfitriona. Com sempre, tornaran a partir d’un dibuix 4-4-2 clàssic. Amb
una rocosa i imponent defensa, el dubte serà veure si aquesta força es tradueix
també en seriositat defensiva, i com respòn el ser porter Isakson en els
moments clau. Tot i l’estereotip norteny de joc dur, directe i poc tècnic, hi
ha un grapat de jugadors que estan obligats a posar el talent al centre del
camp suec. Especialment Rasmus Elm i el fenomenal mig del Lyon Kim Källstrom.
Si jugadors com ells poden connectar amb les bandes i amb el seus davanters,
Suècia tindrà molt guanyat. I és així perquè el front d’atac dels “Blagult”
aglutina el millor de la selecció. En especial la seva estrella Zlatan
Ibrahimovic. No només és un autèntic crack mundial, sinó que a més ve com un
coet. Tot i no guanyar res amb el Milan enguany, ha fet una quantitat de gols
immensa a la Serie A. L’acompanyaran jugadors com Elmander o, molt
possiblement, Toivonen, quin ve de fer una bona temporada al PSV. Si venç a
Ucraïna en el primer partit, es veurà amb confiança per fer grans coses. Si
això no passa, se li pot fer llarg el torneig. Diagnòstic: Pot aprofitar els dubtes
d’Anglaterra, però dubto que arribi gaire lluny. 
Aquest és el moment ideal perquè l’Europa de
l’est es reivindiqui com a potència del futbol. I entre algunes d’aquestes
seleccions, l’amfitriona Ucraïna vol demostrar les seves aptituds més enllà
dels èxits europeus del Shakhtar Donetsk. Una llegenda nacional com Oleh
Blokhin torna al combinat groc i blau com a responsable del major dels reptes
per al futbol de l’ex-república soviètica. Tot i que la llegenda Andriy
Shevchenko encara és present en la convocatòria, lluny han quedat els temps que
Ucraïna era ell hi res més. Blokhin ha confiat en una sèrie de jugadors encara
joves, però que esdevindran la columna vertebral de l’equip. Començant per la
defensa, liderada per Rakitskiy, que als seus 22 anys és objectiu de molts dels
grans d’Europa. A tall d’anècdota, no, no l’acompanyarà Chrygrynskiy al centre
de la defensa. L’ex-blaugrana es perd el campionat per lesió. Una pena perquè
era una bona oportunitat per reivindicar-se. Ucraïna no és un equip que rebutji
precisament el futbol d’atac. És previsible que Blokhin acumuli jugadors de
qualitat al centre del camp, canalitzant també el joc per les bandes. En aquest
sentit, ens podem fixar en l’estil de conjunt com Rússia o el mateix Shakhtar
per fer-nos una idea. De totes maneres, el més provable és que Tymoschuk imposi
la seva jerarquia al centre del camp. Tot i que aquest fenomenal batallador ve
de jugar la final de la Champions de central, avançarà la seva posició amb la
selecció. Per davant seu estaran jugadors com Aliyev, però sobretot els joves
Yarmolenko i Konoplyanka, que ja van disputar l’Euro sub-21 de l’any passat amb
el seu país. Són dos de les esperances d’aquest combinat. A davant de tot,
Milevsky continua sent l’home de més nivell, tot i que encara s’espera que doni
el salt definitiu en la seva carrera. Com en el cas de Suècia, caldrà veure com
respon en el primer partit. Diagnòstic: Té jugadors de nivell per a intentar
passar a la segona fase, a més de tenir el factor de jugar a casa. Però és
difícil que arribi gaire lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada