
La crítica ha situat "Anys de Prosperitat" en la línia d'"Un Món Feliç" d'Aldous Huxley o "1984" de George Orwell. Però no ens engayem. Per molt que la història que ens conta Chan sigui fictícia, aquesta transcorre en un marc ben real, en un país com la Xina que camina a passos de gegant cap a la supremacia mundial. En aquest sentit, recorda en molts moments el Saramago d'"Assaig sobre la ceguesa" o "Assaig sobre la lucidesa". I per molt que se'ns expliqui la realitat actual xinesa, les idees que en traiem són perfectament aplicables a l'Europa occidental de les "velles" democràcies. La ciutadania és capaç d'oblidar tots els seus greuges, totes les restriccions a la seva llibertat si així pot viure una vida pròspera i còmode? No és veritat que tenim tan a perdre si fem front a les debilitats del nostre sistema polític, social i econòmic? És realment sa oblidar capítols incòmodes de la nostra història si amb això posem en dubte el progrés nacional i l'estabilitat social?
Un llibre recomanadíssim per a tots aquells, com un servidor, que senten a totes hores com els experts asseguren que la Xina és el futur, però en canvi no en saben res sobre aquesta llunyana i milenària civilització. Una petita recomanació d'Accés Provisional per a aquest Sant Jordi. Chan Koonchung, "Anys de prosperitat" (versió original, "The Fat Years", 2009). Barcelona: La Campana (català) i Destino (castellà), 2011 (1a ed.). 310 pàgines, 19 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada