Sabíem que aquest dia arribaria, però ningú s'ho volia imaginar. De fet, ell semblava l'únic que estava preparat. Pep Guardiola deixa el Barça després de l'etapa més exitosa del club i un equip que s'ha convertit en un fenomen que transcendeix fins i tot el món del futbol. Però amb ell no se'n va tot això, una part molt important resta en l'ànima del Barça: una herència, esperança i molts records.
Guardiola ens deixa la millor generació de futbolistes de la història del club, amb Leo Messi al capdavant. No només la columna vertebral d'aquest grup de jugadors prové de la cantera sinó que a més, una nova fornada de joves que ronden la vintena asseguren un futur brillant. Ell ja ha fet tot el possible per a que estiguin preparats per a aquest repte. Guardiola creu que la seva marxa és "el millor per al club". Les seves grans decisions durant aquests quatre anys sempre han sigut encertades. Li devem confiança. I cal ser optimista.
Perquè si una cosa ens ha ensenyat aquest entrenador és a no perdre l'esperança. S'ha comentat molt que en els últims anys la mentalitat del culé ha canviat. Ara respira optimisme, i fins i tot es permet algun rampell de triomfalisme. Ni quan va marxar Cruyff es va acabar el món ni tampoc quan ho va deixar Van Gaal (sí, era un grandíssim entrenador, no ho oblidem). Abans de l'arribada de Rijkaard, Radomir Antic havia deixat el Barça sisè de la lliga en un final més que bo. L'holandès era quasi un desconegut per l'afició i només se'n recordaven els seus èxits com a jugador. Doncs bé, va repetir els èxits del Dream Team. Cinc anys més tard, quan de nou semblava que l'entitat s'esfondrava, va aparèixer Pep per regalar-nos una fabulosa experiència de quatre anys. Sí, el Barça no s'acaba mai.
El Barça no deixarà mai d'existir perquè apart de futur té passat. Piles i piles de llibres, DVD's i un magnífic museu a l'abast per tornar a gaudir. Fem memòria perquè de records en tenim un bon grapat. Gràcies Pep! Fins aviat!
PD: Havia escrit això vint minuts abans de la roda de premsa. Tito Vilanova és "el millor per al club", sens dubte.
Guardiola ens deixa la millor generació de futbolistes de la història del club, amb Leo Messi al capdavant. No només la columna vertebral d'aquest grup de jugadors prové de la cantera sinó que a més, una nova fornada de joves que ronden la vintena asseguren un futur brillant. Ell ja ha fet tot el possible per a que estiguin preparats per a aquest repte. Guardiola creu que la seva marxa és "el millor per al club". Les seves grans decisions durant aquests quatre anys sempre han sigut encertades. Li devem confiança. I cal ser optimista.
Perquè si una cosa ens ha ensenyat aquest entrenador és a no perdre l'esperança. S'ha comentat molt que en els últims anys la mentalitat del culé ha canviat. Ara respira optimisme, i fins i tot es permet algun rampell de triomfalisme. Ni quan va marxar Cruyff es va acabar el món ni tampoc quan ho va deixar Van Gaal (sí, era un grandíssim entrenador, no ho oblidem). Abans de l'arribada de Rijkaard, Radomir Antic havia deixat el Barça sisè de la lliga en un final més que bo. L'holandès era quasi un desconegut per l'afició i només se'n recordaven els seus èxits com a jugador. Doncs bé, va repetir els èxits del Dream Team. Cinc anys més tard, quan de nou semblava que l'entitat s'esfondrava, va aparèixer Pep per regalar-nos una fabulosa experiència de quatre anys. Sí, el Barça no s'acaba mai.
El Barça no deixarà mai d'existir perquè apart de futur té passat. Piles i piles de llibres, DVD's i un magnífic museu a l'abast per tornar a gaudir. Fem memòria perquè de records en tenim un bon grapat. Gràcies Pep! Fins aviat!
PD: Havia escrit això vint minuts abans de la roda de premsa. Tito Vilanova és "el millor per al club", sens dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada