La guerra, allò que ens agrada tant

"La paz es más artificial y exige más explicaciones. A veces, las guerras son hechos que sencillamente suceden; la paz siempre tiene alguna causa. Además, comprender por qué el siglo diecinueve fue más pacífico que cualquier otro siglo anterior en la historia europea contribuye a aclarar por qué terminó con una guerra mayor que cualquiera de las anteriores. […] Lo que más llama la atención es que este sistema internacional [del XIX] perduró y sobrevivió a las tensiones de un siglo de cambios rápidos y fundamentales dentro de la sociedad europea: industrialización, modernización, revoluciones en la comunicaciones, la tecnología y la ciencia, el ascenso del Estado fuerte, la politización de las masas, y el crecimiento del liberalismo, el nacionalismo, el socialismo y la democracia".

Paul W. Schroeder es pregunta sinó és més encertat parlar de la "pau" com un estat excepcional dins la història europea en comptes d'analitzar la "guerra" com quelcom especial, fora de la normalitat. Doncs sí, l'estat natural de l'home és el "conflicte". Gràcies a la reflexió d'Schroeder un es posa a pensar si durant segle XIX no es tapona el curs habitual del "progrés humà" i amb tota la pressió que s'acumula en aquest (diguem-li) canal, al final els conflictes bèl·lics surten disparats. Em refereixo a les dues guerres mundials i aquest període posterior anonemat Guerra Freda, que encara no sabem com classificar. Segurament l'imperialisme europeu decimonònic és igual de lamentable que els grans conflictes del vint. Però també té gràcia veure com totes les innovacions que Schroeder numera al final d'aquest fragment són, en major o menor mesura, protagonistes de les guerres del segle passat. Com, per no tancar-se adecuadament el conflicte de 1914-19 (amb el "tractat" de Versailles), la guerra internacional torna a esclatar el 1939. I encara, més: com l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, el 1943-45 es torna a repetir la història. I així anem.

Font: SCHROEDER, Paul W.: "Política internacional, paz y guerra, 1815-1914", a BLANNING, T.C.W., "El siglo XIX", Historia de Europa Oxford. Crítica, Barcelona, 200. Pàgs. 185-186. A la imatge, Napoleon Bonaparte, el que tanca la darrera festa el 1815.