Les ciutats de Peter Clark

La historia urbana o història de les ciutats és un tema transversal. Fins fa poc, però, se l'havia associat només a la història de l'urbanisme o de la urbanització (que no és el mateix), de manera que semblava que la ciutat només podia ser objecte d'estudi en àmbits com l'arquitectura o la demografia. Buscant per aquí i per allà temes per a la meva propera tesina, vaig topar amb el següent llibre: "European Cities and Towns, 400-2000", de Peter Clark. Ve a ser un estudi històric de les ciutats, des de la caiguda de l'imperi romà fins a l'actualitat, des de tots els punts de vista: demogràfic, social, polític, econòmic, cultural i arquitectònic. Evidentment, aquesta idea no és nova, però es tracta d'una obra de síntesi perfecte per a adentrar-se al tema. Per altra banda, per a qualsevol historiador, la matèria tractada no serà nova, però sí el punt de vista.

En una nova dècada on s'està buscant una manera d'explicar la història d'Europa o la història universal des d'altres punts de vista, allunyant-se del tradicional relat basat en les històries nacionals juxtaposades, aquesta pot semblar una nova via. Malgrat tot, no és una història globalitzadora. Cal recordar que fins fa poques dècades la població europea era majoritàriament rural i vivia principalment de l'agricultura. No és fins fa poc que el continent ha passat a tenir un caràcter eminentment urbà (el 70% de la població). Tot i això, aquí queda la idea.

Però que planteja Peter Clark a "European Cities and Towns"? No se li pot retreure que sigui desorganitzat en les seves propostes. Divideix el seu estudi en tres grans blocs tradicionals: Edat Mitjana (400-1500), Edat Moderna (1500-1800) i Edat Contemporània (1800-200). I dins de cada bloc marca les següents subdivions: "tendències urbanes" (centrat en demografia i en l'auge i declivi de les diverses ciutats), "economia", "vida social", "cultura i paisatge" i "govern". A més a més, parteix d'unes altres divisions, ara geogràfiques, per ordenar les seves explicacions. Parla d'una zona mediterrània, una zona ocidental encapçalada per Anglaterra, una zona nord i una d'oriental. Amb aquest esquema, Clark vol arribar a una de les principals conclusions del llibre: durant l'Edat Mitjana, el domini urbà d'Europa estigué monopolitzat per la xarxa mediterrània, amb ciutats com Venècia, altres de tradició italiana, o la pròpia Barcelona, ajudades pel creixent comerç marítim de l'edat mitjana tardana, però també per la seva identitat cívica, el seu esplendor cultural i un impuls innovador força notable. Tot i que les ciutats del nord de l'actual Itàlia es trobaven al capdavant el 1500, a partir d'aquest segle la tendència comença a canviar en favor dels centres urbans nord-occidentals. Des de la gran metròpoli de Londres (que es convertirà en líder al tombant d'època, 1800) i les ciutats neerlandeses i flamenques, fins les franceses i germàniques. Darrere del seu èxit està el comerç internacional i un fort sistema financer, però també una notable planificació urbana i la importància de la cultura i l'educació. Amb l'edat contemporània, tot i que aquestes últimes ciutats continuaran estan al capdavant, a l'est es posaran al dia i sobretot al nord d'Europa, ciutats escandinaves com Helsinki o Estocolm o d'altres com Dublin i Glasgow, s'emportaran els focus d'atenció gràcies als alts percentatges en qualitat de vida.

Però, després de resseguir la història de les ciutats europees, es pot parlar de guanyadors i perdedors? Clark intenta allunyar-se d'aquesta idea, però el que sí li queda clar és que les ciutats europees, tot i no trobar-se en el TOP-10 en quan a nombre d'habitants, sí que dominen els rànquings en qualitat de vida. Segurament gràcies al seu llegat històric i una llarga tradició urbana en àmbits com el govern, l'economia, la consciència cívica o la cultura. Clark arriba a la conclusió que tres són els factors fonamentals per a l'èxit d'una ciutat: la migració, el govern i la xarxa urbana.

En primer lloc, una ciutat ha de veure la immigració (tan sigui estrangera com rural, rica o pobra) com un fenomen que busca oportunitats, però també que porta innovacions i noves cultures. Clark cita una famosa frase de la mateixa Barcelona del 1500: "la gent té un dit: és una ciutat per a tothom". Grans urbs com Londres o París han demostrat que la immigració és fonamental, altres com les del nord, han entès que sense ella, l'exit era impossible. En segon lloc, el govern. Destaca la importància d'un bon lideratge, però també una forta autonomia respecte a poders superiors. Es refereix a això pensant en l'auge dels estats-nació sobretot a partir del segle XIX, i amb les ciutats com a clars motors de canvi social i polític, que eren vistos com una amenaça pels governs nacionals. I en tercer lloc, la xarxa urbana. La història de les ciutats es pot veure en un sentit darwinià, on els diversos centres urbans lluiten pel lideratge d'una determinada zona. Però també s'ha demostrat que la cooperació a través de xarxes urbanes és molt important. Exemples n'hi ha, un és la Lliga Hanseàtica a l'època medieval tardana. L'altre element clau és la promoció, a través d'esdeveniments de caràcter nacional o internacional, s'han demostrat com una eina exitosa durant molts segles.

Pegues que se li puguin posar al llibre de Peter Clark? Algunes. Primer, si es tracta d'un treball més divulgador que acadèmic, es troben a faltar imatges. Què és de la història urbana sense un suport visual? Difícil d'entendre… Però també es troben a faltar mapes, gràfics, taules i textos, que podrien ser de gran utilitat en un apèndix final. L'altre gran pega és el pes excessiu que se li donen als últims dos segles. Sí que es tracta del període més important en el desenvolupament urbà, però no es correspon a la proporció cronològica.

En definitiva, ens trobem a pocs mesos d'unes eleccions municipals, i a més d'un li aniria molt bé repassar com hem arribat fins aquí i de quina manera ens en podem sortir. Perquè en el fons, la ciutat exitosa ha estat aquella que ha sabut aprofitar les crisis com una oportunitat per al progrés.