Avís: Això és una mesura de pressió. Això és una amenaça. Volem que torni http://loblogene.blogspot.com d'una vegada. Es tracta de l'autor de conceptes tan globalitzadors com el "feminazisme", "l'ecofeixisme" o "l'anarcocarlisme" (Roger Mas, ets un copió); de l'ideòleg de Front Cambó, possiblement l'únic partit català amb braç armat, capaç de cridar el Sometent quan toca i sense cap mena de remordiment alhora de fer estudis històrics sobre els Sindicats Lliures. Perquè volem un paio malhumorat a les nostres vides, però també a la blogosfera. Qui és tan brillant per a encabir tanta sabiesa en tan poques línies:
Assumpció, 27 anys: "A mi el que m'agrada és sortir amb els amics, ballar, escoltar música (la rumbeta, però flamenquito no), parlar amb la meva gent, jijijijiji, Carpe Diem, viu la vida i passaho bé."
És un cas DE MERDA, tot sigui dit, però per hipotètic que resulti no sols és habitual en la nostra societat post-postmoderna (si la postmodernitat era una merda, imagineu ara), sinó que n'és la tònica dominant. És la generació del presentisme, de superar la vella idea de fer “plans de futur” o d'aspirar “a alguna cosa més”, de la pèrdua del sentit del gust (para gustos colores, el refranyer espanyol té respostes mediocres per a tot), de la renúncia a la cultura, del plaer efímer, de la no acumulació d'experiències. 16/1/2010.
L'única persona que s'ha atrebit a titllar Pérez Moya de terrorista i que s'ha guanyat una advertència en l'entrada del seu blog. Allò de ser "políticament correcte" ja està superat. Chapeau.
Assumpció, 27 anys: "A mi el que m'agrada és sortir amb els amics, ballar, escoltar música (la rumbeta, però flamenquito no), parlar amb la meva gent, jijijijiji, Carpe Diem, viu la vida i passaho bé."
És un cas DE MERDA, tot sigui dit, però per hipotètic que resulti no sols és habitual en la nostra societat post-postmoderna (si la postmodernitat era una merda, imagineu ara), sinó que n'és la tònica dominant. És la generació del presentisme, de superar la vella idea de fer “plans de futur” o d'aspirar “a alguna cosa més”, de la pèrdua del sentit del gust (para gustos colores, el refranyer espanyol té respostes mediocres per a tot), de la renúncia a la cultura, del plaer efímer, de la no acumulació d'experiències. 16/1/2010.
L'única persona que s'ha atrebit a titllar Pérez Moya de terrorista i que s'ha guanyat una advertència en l'entrada del seu blog. Allò de ser "políticament correcte" ja està superat. Chapeau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada