Seydou Keita, l'aneguet lleig del Barça

Ja hem entrat de ple a l'abril, tram decisiu per a la temporada de futbol a Europa, i no costa res recuperar el món futbolístic en aquest blog. Ara, però, que està tant de moda recrear-se en les delícies del joc de toc blaugrana, en deixar ben a dalt la tasca de formació de la Masia (moda a la qual m'incloc), és interessant fixar-se en un dels actors secundaris d'aquest Barça "totpoderós". 

Seydou Keita va arribar amb Guardiola l'estiu del 2008 i després de gairebé tres anys, es pot dir que el seu rendiment ha estat més que satisfactori. Seydou és una rara avis en la plantilla actual. Els interiors del Barça es caracteritzen tots pel segell del "made in Barça" (Xavi, Iniesta, Thiago, Dos Santos), capaços de jugar a un toc sempre que sigui possible, vigilen sempre les esquenes quan tenen la pilota a través d'una espècie de "xip detector" de rivals, tenen en ment la següent passada abans de rebre l'esfèric i, sobretot, són grans assistents. Keita és diferent. Ell sempre necessita un toc més, un segon més per pensar i no té aquesta genialitat de trencar les línies amb la pilota als peus. És més, altres jugadors que no provenen de la cantera han millorat espectacularment la seva tècnica individual (Abidal, per exemple). 

En el cas del malià, tot ha estat més paulatí. Ell té altres coses. És capaç de trencar línies sense la pilota als peus, a través de desmarcades vertiginoses, una capacitat física i tàctica immensa, un remat de cap i un xut (com el dimecres passat) que malauradament no hem pogut disfrutar suficientment. Però sobretot, una professionalitat que ha estat clau per a la seva regularitat: sempre que ha sortit al camp ha complert. El dia del Shakhtar, iniciant de fals interior esquerra, però amb llibertat per a sorprendre des de segona línia, un rol molt més ofensiu del que estem acostumats en ell. I d'aquí ve el gol, i en podrien haver vingut més si els seus companys haguéssin detectat la infinitat de desmarcades verticals que va fer. Guardiola ja ho va dir un dia: Seydou no té la capacitat de desequilibri que tenen altres jugadors en la seva posició, però precisament el fet de ser completament diferent als seus companys de migcamp, el fa tant necessari.