L’endemà del ja famós editorial de dotze diaris catalans, un seguit de reflexions volten pel meu cap:
- La importància de la participació de La Vanguardia. Independentment de ser un fet sense precedents (i molt important), la incorporació d’aquest diari a aquesta iniciativa és fonamental. Dels altres diaris és més o menys d’esperar aquesta actitud, però la pedra de toc és que la moderació i la importància a nivell estatal de La Vanguardia hi són presents, i això li dóna una major dimensió al text.
- L'article demostra un cop més què està passant amb la Constitució. Un text promulgat en el seu moment per a fer progressar políticament el país, sembla que ara sigui un fre per a aquest. No s'ha d'oblidar que el Tribunal Constitucional (per molts problemes interns que ara mateix tingui) no decideix què és universalment legal i què no, sinó que jutja què és constitucional i què no ho és.
- En aquest sentit, la pregunta que em faig jo és: no seria més apropiat, que en comptes de modificar un text recolzat àmpliament pels electors catalans i dues cambres, s'hauria de reformar el text de referència (la Constitució)? Perquè en el fons, molts ciutadans no vam poder votar una llei bàsica que encara és vigent passats trenta anys.
- És una reflexió tant simple i bàsica com pràctica per a poder afrontar el futur polític d'aquest país. I més enllà dels debats sobre nació.si i nació.no, aquí l'important és que s'està entrant en un espiral de contradiccions polítiques que acabaran amb un canvi d'etapa. Com bé diu l'editorial, està en perill un dels principi bàsics de la nostra societat (jurídicament basada en el dret romà): "el que està pactat s'ha de complir".
Bona reflexió, però anem per parts.
ResponElimina- A mi m'ha sorprès més que a la iniciativa s'hi hagi afegit El Periodico. Bàsicament perquè cap altre diari català llepa més el cul a Zapatero que aquest. La Vanguardia porta uns sis o set anys que ha canviat molt el seu discurs, tot i que algunes de les seves seccions hagin perdut qualitat.
- El Tribunal Constitucional en realitat és el que a altres països es diu "Tribunal de Garanties". Poden decidir què és legal i què no, perquè el sistema legal espanyol està muntat en torn de la constitució.
- La Constitució és intocable. Només es podria modificar amb l'acord de dos terços (mínim) de diputats del Congreso.
- Res acabarà amb un canvi d'etapa. Ni polítics ni societat civil catalanes tenen el valor suficient com per endegar un període de canvis. M'agradaria que fos diferent, però desgraciadament la nostra és una societat anestesiada i amnèsica, només fa falta recordar què va succeir les passades eleccions generals a Catalunya, qui va guanyar i com va guanyar, i amb quina participació ho va fer. En les autonòmiques del pròxim any, la participació baixarà quinze punts de mitjana (sent optimistes), perquè a Catalunya el que falta són catalans. No ho oblidem, a part de la desafecció famosa vers la política (que sempre ha existit), el nostre problema és que hi ha una gran part de la societat catalana que, això de ser català, no s'ho creu, no va amb ells, i no els interessa.