Deu claus per a entendre la primera dècada del segle XXI

La primera dècada del segle XXI ja comença a historiar-se. Es tracta d'una dècada on el progrés en tecnologia al món desenvolupat és major que en qualsevol altre àmbit. Políticament, però, comença a divisar-se un canvi. El diari Ara feia el passat diumenge una retrospectiva d'aquests deu anys, en clau periodística, no històrica. De moment, serà més cautelós deixar-ho fer a la generació següent. Accés Provisional dibuixa algunes de les claus d'aquest període que hem viscut.

El nou enemic dels Estats Units: Si el desmembrament de la URSS tancava el segle XX l'atemptat de l'11 de setembre de 2001 a les torres bessones de Nova York obria el segle. "Vençut" l'enemic soviètic, i quasi mil anys després de les Croades cristianes, l'islam torna a ser l'enemic del món occidental. Si la vella Europa va protagonitzar aquells fets, ara són els Estats Units els que es posen al capdavant.

Barack Obama lidera una nova generació de líders mundials caracteritzats, en general, per la seva mediocritat. Desaparegut l'ultra George Bush, Nicolas Sarkozy, José Luis Rodriguez Zapatero, Silvio Berlusconi, David Cameron, Hu Jintao, Mahmoud Ahmadinejad, entre d'altres, han arribat al capdavant dels seus països, però no han triomfat. Altres, com Angela Merkel, Lula da Silva el mateix Obama (tot i el turbulent mandat) o Ban Ki-Moon s'emporten una millor nota. Els organismes internacionals necessiten més pes amb la divisió política actual.

El menys tímid dels passos cap a la integració europea es dóna finalment el 2002 amb l'adopció de la unitat monetària Euro per gran part dels països de la Unió Europea. Nascuda per fer front al poder del dòlar americà, serà adoptada per altres països al llarg de la dècada, però el Regne Unit es mantindrà al marge, com sempre.

Una crisi economica global només comparable a la de 1929. Iniciada el 2007 amb la crisi de les anomenades hipoteques "subprime" nord-americanes, el 2008 es fa evident amb enormes derrumbaments bursátils i el resquebrament d'empreses financeres tan importants com Lehman Brothers. El període crític sembla lluny d'acabar-se i molts es pregunten si és possible una reforma profunda de l'actual sistema econòmic mundial.

El mateix 2008, la Xina s'exhibeix davant el món organitzant els Jocs de la XXIX Olimpíada a Beijing. L'eterna Xina sembla voler tornar a ser la primera de la classe després de molts segles i arrabassar als Estats Units el títol de líder mundial, i no només en l'àmbit econòmic. Els experts asseguren que el segle XXI serà seu.

És en aquest mateix esdeveniment on Usain Bolt, l'home més ràpid del món, es consolida mundialment. Aconsegueix or en 100m., 200m. i 4x100m amb rècords mundials inclosos, quelcom que no s'aconseguia des de la gesta de Carl Lewis el 1984. Un any més tard situa la marca dels 100m en uns brutals 9.58 segons. La naturalesa del jamaicà, però també els avenços en mètodes d'entrenament, en tecnologia de superfície i calçat estan darrere d'aquest èxit.

Aquesta última dècada és també la de la popularització de "l'alta tecnologia". La companyia Apple està, en gran part, al darrere del fenomen dels gàdgets: iPod, iPad, MacBook, iPhone (fins el programa iTunes, capítol a part). L'aparell electrònic esdevé un allargament de l'ésser humà a gran part del planeta. La comunicació entre les persones és constant, tot i ser indirecta i no cara a cara.

Però l'element que realment canvia les relacions socials de gran part del món és Internet. Fenònems com Facebook, Twitter, Messenger, Skype, MySpace revolucionen la manera amb la que els éssers humans construeixen les seves relacions. Google, Wikipedia, YouTube, Spotify són també ingredients del món de la xarxa.

També és la dècada on la tecnologia i la cultura van més de la mà. La popularització i el consum massiu de cultura a través de la xarxa és brutal i tant la indústria de la música com la del cinema intenten buscar solucions a la nova realitat. Ni l'esport se n'escapa. El teatre és gairebé l'únic àmbit cultural que es manté lluny d'aquesta realitat.

I finalment, el concepte de l'any: Wikileaks. L'enigmàtic Julian Assange lidera una organització que treu a la llum una infinitat de documents confidencials de suposada vericitat que fan trontollar les relacions internacionals. En el fons, gran part dels fets que han sorgit ja ens els imaginàvem, però degut a la proximitat d'aquest esdeveniment, no sabem encara les seves conseqüències a mig i llarg termini.

En definitiva, es tracta d'una dècada on la sobreinformació es cada cop més patent. Vivim quasi ofegats per noves informacions, notícies sobre indrets a l'altra punta del món, una cascada d'imatges constants que ens fan cada cop més difícil tenir una perspectiva històrica del món on vivim. Què ens espera en aquest pròxima dècada? La tercera guerra mundial? Seria un miracle que no es produís…