Esports ancestrals I: el Tsu Chu i el Kemari

El futbol és de llarg l’esport més popular del món però els seus orígens són ben llunyans. En diversos indrets repartits pel planeta podem trobar al llarg de la història pràctiques esportives que ens recorden els elements més bàsics del futbol. Vet aquí alguns interessants exemples.

Una de les primeres evidències es troba a l’antiga Xina, doncs està demostrat que per allà el 250 aC (aprox.) es jugava a un joc anomenat Tsu Chu. El més curiós és que aquest nom està format pels vocables Tsu, que vol dir “xutar”, i Chu, en referència a la pilota folrada de pell. La seva popularitat va créixer tan que es van arribar a fer partides en honor a l’emperador (que també hi participava), i fins i tot va acabar derivant en pràctiques d’entrenament militar. Paral·lelament, també amb el pas del temps, es van construir pistes adecuades a la seva pràctica, amb les seves respectives xarxes elevades, on s’havia de col·locar, hàbilment, la pilota. Aquesta pràctica xinesa es va acabar extenent a altres territoris com Corea, Japó o Vietnam.

Amb certes similituds, però molt més tardà, el Kemari es va desenvolupar al voltant del segle VI dC al Japó. En aquest cas, la bola continuava sent la protagonista i estava feta de cuir i serradures a dins. L’objectiu, però, era diferent. Aquí no existien porteries ni xarxes, per la qual cosa la finalitat del joc era passar-se l’esfèric sense que aquest toqués a terra. Pel que sembla, no era pas una pràctica informal. Calia un uniforme determinat per a jugar-hi i el terreny de joc havia d’estar marcat per quatre arbres en forma de quadrat. Amb els anys, aquest esport es va popularitzar entre les classes més baixes i va acabar sent un autèntic fenomen. A diferència del Tsu Chu, el Kemari no ha desaparegut i fins i tot encara es pot veure algun joc similar a casa nostra.