És durant el període modern quan l’espai públic realment guanya protagonisme. Tot i que encara la idea d’allò públic i allò privat no és gaire clara i la línia que separa aquests dos espais es troba difuminada, el carrer i la plaça deixen de ser, en molts casos, un simple lloc de pas per a convertir-se en el focus de la vida de la ciutat. Segurament es recupera en part l’esplendor de la ciutat antiga, quan espais com el Fòrum centralitzaven els contactes entre els habitants.El passeig d’aquell que vol mostrar a la ciutat el seu nivell, o simplement per tota mena d’espectacles on la violència té un paper especial. Tot i les contades execucions públiques al llarg de l’any a la ciutat moderna, la gent hi acudia en massa. A més també trobem tota mena d’espectacles violents sobre animals (com els toros en el cas espanyol) o petits però cruents càstigs a delinqüents.
En aquest context apareix el segle XVI el calcio fiorentino a la ciutat de Florència. La Piazza Santa Croce és escenari d’un joc que alguns fins hi tot han assenyalat com l’avantpassat del futbol (calcio, com ara se l’anomena a Itàlia, vol dir patada). La pilota era també la protagonista, però la violència en la majoria de casos era notable. Dos equips de 27 jugadors cadascún (amb 5 porters a cada bàndol) intentaven introduir la pilota per un forat que hi havia a cada extrem del camp. Sembla ser que una anotació donava dos punts a l’equip que havia encertat però un error en el llançament comportava la pèrdua de mig punt. Per arribar a l’objectiu, els jugadors podien impactar l’esfèric tant amb les mans com amb els peus i el terra estava cobert de sorra. Aquest joc es va convertir en tot un fenòmen durant l’edat moderna a la ciutat de Florència i fins i tot es va exportar a localitats com Roma, Livorno o Lió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada