Damon Albarn és Déu. El líder dels mítics Blur és capaç, per exemple, que jo escolti hip-hop, en petites dosis. I també és capaç de convertir un projecte que va començar com una broma "animada" en una autèntica àgora de la música moderna. El batibull de gèneres musicals que hi ha en aquest àlbum és espectacular, però més ho és la naturalitat amb la qual se succeixen i es combinen. El disc comença amb una orquestra i la segueix una cançó electrònica i hip-hop. També hi ha pop, rock i un infinit nombre de col·laboracions. Albarn s'ha sabut rodejar de grans artistes per a fer aquesta obra, la única representant del Regne Unit en la meva llista. Velles glòries del rock com Lou Reed (The Velvet Underground), Mick Jones i Paul Simonon (The Clash), rapers com els De La Soul o Soop Dogg. I per aquesta raó trobem meravelles com la arabo-rapera "White Flag" o la bluriana "On Melancholy Hill". Anem doncs cap a la platja, que és molt divertida.
Em recorda a: Blur, The Chemical Brothers.
Tres caramels: White Flag, Rhinestone Eyes, On Melancholy Hill.
Em recorda a: Blur, The Chemical Brothers.
Tres caramels: White Flag, Rhinestone Eyes, On Melancholy Hill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada