dimarts, 28 de desembre del 2010

2. Arcade Fire - The Suburbs


Arcade Fire va camí de convertir-se en un dels mites de la música del segle XXI. No perquè aquest "The Suburbs" sigui millor encara que "Funeral" i "Neon Bible" (no és el meu objectiu entrar en aquest debat), sinó perquè s'estan construint una discografia sòlida, sense fisures, personal però alhora evolucionant. I això és molt difícil tenint en compte l'enorme pressió que hi ha quan un grup amb tan bona arrencada treu un nou treball. "The Suburbs" torna a ser un àlbum gloriós, potser menys èpic, però sí més cru. En molts trams del disc hi ha una enorme tensió, quelcom difícil d'aconseguir en la música. Ajuda molt el fet que els components d'Arcade Fire siguin músics de veritat, d'aquells que surten de l'àmbit acadèmic, amb una formació musical força clàssica però amb un coneixement de la música moderna immens. I com es pot palpar això en "The Suburbs"? Doncs com en els altres dos àlbums, en el seu barroquisme, en els arreglos, en els detalls melòdics, en les capes d'instruments, en la varietat de recursos que tots tenen. Per exemple, mai havia vist combinar amb tant encert uns vertiginosos violins amb una guitarra quasi-shoegaze ("Empty Room"). Que si li pogués treure tant de suc a una simple però efectiva seqüència d'acords ("We Used to Wait"). O que la música sonés tant apocalíptica quan en veritat es parla del passat ("Suburban Wars"). Perquè en el fons "The Suburbs" tracta d'allò pretèrit, de records, de memòria i com sempre, de nostàlgia. És una llàstima no haver-los pogut veure el passat novembre a Barcelona, però segueixo pensant, des que els vaig veure defensant "Funeral", que són una banda per tocar en auditoris, en llocs més formals, tot i aquest últim gir més rocker. Trobo que encara ens podriem empapar més de la seva qualitat i varietat musical. Tot i això, els Arcade Fire han estat un dels fenòmens musicals d'aquesta dècada. Esperem que ho siguin també de la següent. Plata per als canadencs.

Em recorda a: Bruce Springsteen, David Bowie, Neil Young.
Tres caramels: The Suburbs, Empty Room, We Used to Wait.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada