En primer lloc, cal dir que no esperava que el nou disc de Mishima em sorprengués tant com el primer que vaig escoltar, "Set tota la vida" (2007), era impossible. I en efecte, no ho ha fet. Però carai, que bons són. Que simple sembla el pop quan es fa bé, quan realment és un producte artesanal. Aquest últim àlbum de Mishima és curt i concís, "macot", però de vegades trapella; a estones dolç, a estones temerari. Es converteix en un breu pica pica de no més de mitja hora, on pots tastar un "Tot torna a començar", un "L'olor de la nit", o una "Guspira, estel o carícia", per posar alguns exemples. A més, si tens un poeta romàntic com en David Carabén que va filosofant sobre la vida, tot plegat es converteix en un gran plaer. Mishima no només va revitalizar el pop en català, sinó que continua sent el seu millor estendard. I siusplau, per molts anys més.
Em recorda a: Travis, Manel, The Magnetic Fields.
Tres caramels: Tot torna a començar, Deixa'm creure, Estel guspira o carícia.
Em recorda a: Travis, Manel, The Magnetic Fields.
Tres caramels: Tot torna a començar, Deixa'm creure, Estel guspira o carícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada