Egipte i la història de la multitud

El 1964, l'historiador marxista britànic George Rudé publicava "The Crowd in History" ("La multitud en la historia") i ho presentava com un estudi elaborat amb l'objectiu de compensar per tantes dècades d'historiografia "dels de dalt". Defensava la història "des de baix" amb un anàlisi del "populatxo" rural i urbà a la França i Anglaterra del període 1730-1840. Aquest treball, ideologies a part (cal situar-lo en aquella historiografia heterodoxa dels seixanta i setanta), marcava una fita tant en la metodologia com en l'enfocament. Aquella massa de gent, tant difícil d'analitzar, per l'absència de rostre, per l'absència de líder.

Tot i que els anys passen per "La multitud en la historia", els recents esdeveniments a Egipte em van fer recordar aquest treball. Els protagonistes d'aquests moviments populars massius són ben diferents als que historiava Rudé, la diferència cronològica fins i tot ridiculitza aquesta comparació. Però un cop més es demostren dues coses: la necessitat d'historiar la multitud, però també la dificultad que comporta fer-ho. Tota una paradoxa. Ni els analistes s'acaben de posar d'acord sobre quines són les causes (i no "causa", en singular) de les aglomeracions a la plaça Tahrir. Uns afirmen que molts manifestants observen les democràcies occidentals (bé, el que tenim aquí) com el model, però molts criden contra el control per part d'occident. Alguns ho veuen com una revolta islàmica, però altres afirmen que un projecte d'estat islàmic no tindria el suport suficient. Evidentment, hi ha factors polítics, econòmics (alça dels preus de productes agrícoles, a què em sona això…?) i generacionals. L'heterogeneïtat dels protagonistes de la revolta, la complexitat del procés fan difícil resumir en poques paraules el que ha passat. Tampoc vull entrar en aquest camp que se'n fa tant pantanós perquè conec poc la realitat egípcia. Però si realment resulta tant difícil posar rostre a multituds actuals, historiar les del passat resulta ben complicat.

Per altra banda, els successos de les últimes setmanes a Egipte ens demostren una cosa. Allò que tots entenem per "multitud" no és una massa homegènia i perillosa d'individus sense rostre que es mouen irracionalment. Es tracta d'un conjunt de persones (moltes persones) que es mobilitzen per una sèrie de raons, moltes de les quals són diferents en cada ésser humà, fins i tot de vegades contradictòries, però resultat d'una reflexió més o menys elaborada.