El nacimiento del mundo moderno

"Entre 1780 y 1914, los gobiernos de todo el mundo empezaron a parecerse entre ellos. Crearon fronteras territoriales claras y definieron a sus súbditos frente a los extranjeros. Trabajaron para crear sistemas efectivos de gobierno que eliminaran los viejos sistemas de poder y privilegio. Establecieron ejércitos centralizados y sistemas de recaudación de impuestos eficaces. Esta creciente uniformidad política en todo el mundo se vio reflejada, más adelante, en una uniformidad económica centrada en los requerimientos del capital industrial. A pesar de las enormes diferencias de riqueza entre los diferentes países y dentro de los mismos, una mayor proporción de la población mundial se había incorporado a la economía capitalista internacional a finales de siglo. Si eran campesinos, producían cultivos comerciales para la exportación. Si eran trabajadores industriales, producían en las fábricas. Si eran comerciantes o profesionales, comerciaban, educaban o litigaban en el marco de este nuevo mundo. La convergencia del Estado y de la economía hacia una uniformidad hizo que la sociedad y el estilo de vida empezaran a parecerse en todo el mundo" (Pàg. 509).

La World History o Global History va néixer per a trencar les barreres que les històries nacionals havien creat per als horitzons de la historiografia, el seu obejctiu era relatar el passat en clau d'interconnexions, interdependències i comparacions entre les diverses civilitzacions, i durant tots els períodes. Doncs bé, "El nacimiento del mundo moderno", de Christopher A. Bayly, és l'esperit de la World History fet llibre. Relata amb aquests paràmetres l'etapa 1780-1914, un període anterior a la globalització actual.

Afirma que el XIX és el segle de la uniformització de l'estat, la religió, la política, l'economia i les formes vida, com bé resumeix al tram final de l'obra. Però també subratlla que aquesta uniformitat va comportar "la complexitat universal", o sigui, que les societats es van tornar cada cop més complexes dins aquesta limitació. L'altre gran tema és el perquè de la dominació occidental. Bayly va a les arrels de la problemàtica actual i busca causes molt abans de l'imperialisme de la segona meitat del dinou. També defensa que si sempre hem vist el XIX com un segle de nacionalisme, industrialització, urbanització i liberalisme, almenys aquests últims tres no foren importants i palpables fins el final de la centúria. Però si per alguna cosa Bayly anomena el període 1780-1914 com el del naixement del món modern és precisament per la consolidació de l'estat-nació, una forma d'organització política que demana homogeneïtzació ètnica i devoció per part dels seus habitants. El que veiem actualment en aquest sentit no és més que el resultat del segle XIX més les tres guerres mundials (Guerra Freda inclosa).

Segurament un dels encerts de les tesis de Bayly és l'enfocament que fa de les religions com un ent que té les mateixes aspiracions que l'estat-nació: ser uniforme, expandir-se entre la població i fixar les seves bases. Si teniem la idea que el dinou era el segle de la secularització, ell ho desmenteix: les grans religions com el cristianisme, l'islam, el budisme o l'hinduisme es reciclen, i en surten reforçades. Per contra, la ciència i les noves ideologies usen la tradició i la religió per fer-se entendre o, simplement, construir-se.

Si bé fa un anàlisi interconnectat del periode observant la història dels diferents continents, Bayly posa la lupa especialment en Europa, Amèrica del Nord i Àsia, mentre Àfrica, Amèrica del Sud i Oceania queden en un segon pla. Sobretot es troben a faltar molts més exemples del territori llatinoamericà. Però bé, aquí ja entrem en la impossibilitat d'abarcar un període i un espai geogràfic tant grans per a historiar-los de forma global. Per altra banda, sense entrar en debats conceptuals interminables sobre què és "modern" i què no ho és (com diu ell: "una part essencial de ser modern és pensar que un ho és"), Bayly apunta que la modernitat no és un fenomen que s'espandeix des d'Europa i Amèrica del Nord fins a la resta del món. La modernitat és un fenomen global. I la seva obra és senzillament genial.

BAYLY, Christopher A.: El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914 (The Birth of the Modern World, 2004). Siglo XXI, Madrid, 2010.