Sempre havia volgut llegir i investigar sobre un transport que m'ha fascinat des de petit i que ha patit una metamorfosi espectacular al llarg dels anys: els Ferrocarrils de la Generalitat o, com es deia des del principi, el Tren de Sarrià.
El Tren de Sarrià fou innaugurat el juny de 1863. Ens hem de situar en una etapa de plena industrialització a Barcelona i un procés d'urbanització creixent. Tot i això, ens situem en el període anterior a l'annexió dels pobles del voltant de la capital catalana, que després passarien a ser barris de la ciutat. Entre ells Sarrià. Això sí, cal dir també que ens trobem davant d'una Catalunya i una Espanya eminentment rurals, agrícoles encara i, de fet, no han passat ni vint anys des de la innauguració de la primera línia de ferrocarril a l'Estat espanyol, la famosa Barcelona-Mataró de 1848. Pocs anys abans dos fets fonamentals canviarien la història de Barcelona: l'enderrocament de la seves muralles als anys 50 i l'aprovació del projecte urbanístic d'Ildefons Cerdà el 1860.
Per altra banda, Sarrià era encara un poble de camperols, però pròsper i amb una clara progressió demogràfica. L'augment del territori urbà de Barcelona, les relaciones cada cop més estretes entre els municipis i la creixent iniciativa per a la construcció i establiment de línies de transport va ajudar a l'aprovació d'una línia de ferrocarril. Aquesta fou innaugurada el juny de 1863 i estava formada per quatre estacions: Barcelona, Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià. Amb el temps, però, fou necessària la construcció de noves estacions a la cruïlla Balmes-Provença, a la Bonanova, a Muntaner i a les Tres Torres (aquestes tres últimes a mitjans del segle següent). A més, la ràpida urbanització de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX va convertir el Tren de Sarrià en el segon ferrocarril urbà del món, per darrere del londinenc. El seu pas, però, carrer amunt per Balmes era un tram altament perillós i els accidents entre peatons i el comboi se succeïren. Per això, el 1926 s'iniciaren les obres per al seu soterrament. Dècades abans, un altre fet cabdal havia canviat el Tren de Sarrià: la seva electrificació (1905), en consonància amb un procés que estava afectant tota la ciutat de Barcelona.
Fonts: MANÉ I SÀBAT, Antoni: El Tren de Sarrià. Històries de Sarrià, 3. El Mirador, Barcelona, 2003. HUERTAS, Josep M. i FABRE, Jaume: La ciutat transportada: dos segles de transport col·lectiu al servei de Barcelona. Transports Metropolitans de Barcelona, Barcelona, 1997.
El Tren de Sarrià fou innaugurat el juny de 1863. Ens hem de situar en una etapa de plena industrialització a Barcelona i un procés d'urbanització creixent. Tot i això, ens situem en el període anterior a l'annexió dels pobles del voltant de la capital catalana, que després passarien a ser barris de la ciutat. Entre ells Sarrià. Això sí, cal dir també que ens trobem davant d'una Catalunya i una Espanya eminentment rurals, agrícoles encara i, de fet, no han passat ni vint anys des de la innauguració de la primera línia de ferrocarril a l'Estat espanyol, la famosa Barcelona-Mataró de 1848. Pocs anys abans dos fets fonamentals canviarien la història de Barcelona: l'enderrocament de la seves muralles als anys 50 i l'aprovació del projecte urbanístic d'Ildefons Cerdà el 1860.
Per altra banda, Sarrià era encara un poble de camperols, però pròsper i amb una clara progressió demogràfica. L'augment del territori urbà de Barcelona, les relaciones cada cop més estretes entre els municipis i la creixent iniciativa per a la construcció i establiment de línies de transport va ajudar a l'aprovació d'una línia de ferrocarril. Aquesta fou innaugurada el juny de 1863 i estava formada per quatre estacions: Barcelona, Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià. Amb el temps, però, fou necessària la construcció de noves estacions a la cruïlla Balmes-Provença, a la Bonanova, a Muntaner i a les Tres Torres (aquestes tres últimes a mitjans del segle següent). A més, la ràpida urbanització de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX va convertir el Tren de Sarrià en el segon ferrocarril urbà del món, per darrere del londinenc. El seu pas, però, carrer amunt per Balmes era un tram altament perillós i els accidents entre peatons i el comboi se succeïren. Per això, el 1926 s'iniciaren les obres per al seu soterrament. Dècades abans, un altre fet cabdal havia canviat el Tren de Sarrià: la seva electrificació (1905), en consonància amb un procés que estava afectant tota la ciutat de Barcelona.
Fonts: MANÉ I SÀBAT, Antoni: El Tren de Sarrià. Històries de Sarrià, 3. El Mirador, Barcelona, 2003. HUERTAS, Josep M. i FABRE, Jaume: La ciutat transportada: dos segles de transport col·lectiu al servei de Barcelona. Transports Metropolitans de Barcelona, Barcelona, 1997.
El caràcter romàntic del tren es veu multiplicat per deu quan es parla del Tren de Sarrià. La foto ho diu tot. Fantàstic!
ResponEliminaRecordo aquestes màquines amb molt carinyo. Recordo també uns bitllets de cartró dur, marró fosc i el forat que feia el revisor.
ResponEliminaEl nostre pare ens portava el diumenge i anavem fins Sarrià que li deiem 'el de dia', perqué ens posavem al vagó del devant i esperavem veure la llum del dia quan sortiem de Tres Torres cap a Sarrià.