Irish America. La diàspora irlandesa als Estats Units al segle XIX

L'irlandès sempre ha estat un poble amb una història dramàtica, sempre envoltat per una imatge de nostàlgia i melancolia. El tòpic de l'irlandès que busca en altres països una oportunitat en la vida, allunyat de la pàtria natal, està força estès i les xifres ho corroboren. Al voltant d'uns 70-80 milions de persones al món tenen descendència irlandesa, una xifra 12 vegades major que la de la població de l'illa (6,2 milions). Més interessant resulta encara la presencia irlandesa als Estats Units. Parlant també de xifres actuals, 36 milions de nord-americans asseguren tenir origen irlandès, un nombre que suposa el 12 de la població total. Però segurament el més fascinant és com la seva cultura ha penetrat a la terra de destí. Mentre que altres grans moviments migratoris com l'alemany hi ha diluit la seva cultura, els Estats Units mantenen quelcom irlandès encara, i no només estic parlant del dia de Sant Patrici.

La segona meitat del segle XIX és el període de construcció de l'Irish America, que la podriem definir com la diàspora irlandesa als Estats Units. Una "quasi-nació" amb uns trets molt definits, que es mantindran amb molta força, tot i l'assimilació, durant el segle XX. La presencia irlandesa a Amèrica és anterior, però, als anys cinquanta del segle XIX. Es tracta normalment de colons de tradició anglicana i protestant que s'estableixen al Nou Món en un entorn rural. Provenen en gran part de la part septentrional de l'illa, l'Ulster, però són més propers a la tipologia immigrant pròpia de l'imperialisme britànic que a la de l'immigrant irlandès del període posterior, i les seves perspectives econòmiques són majors.
Però el que marca un abans i un després en aquesta diàspora és la Gran Fam de 1845-1852, un període de constant manca d'aliments en una població rural irlandesa molt depenent de la patata. L'extensió d'un fong acaba amb la pràctica totalitat de la collita i les conseqüències són devastadores: al voltant d'un milió de persones moren i quasi dos milions es veuen obligats a marxar a l'Amèrica del Nord. Tant aquest drama rural, com el traumàtic perible cap al nou destí i la vida que els espera allà marquen definitivament el caràcter nostàlgic d'aquesta població.
Juntament amb aquest massiu moviment de població, que és constant durant la resta del segle, tres factors són també molt importants per entendre l'Irish America. En primer lloc, el procés d'industrialització. El jove camperol irlandès que arriba als Estats Units acaba molts cops treballant com a mà d'obra no especialitzada. A més, no s'expandeix generalment pel territori, ja que es queda a la costa est en grans ciutats com Nova York, Boston, Chicago o Philadelphia. El caràcter urbà d'aquesta diàspora és evident. En segon lloc, el catolicisme. L'irlandès exporta la seva religió i li serveix per establir una xarxa d'ajuda mútua, cohesió interna i diferenciació respecte a altres ètnies molt important per a la comunitat. I en tercer lloc, el nacionalisme. El moviment nacionalista irlandès, primer de caràcter autonòmic i després independentista, no s'entén sense la seva diàspora. L'irlandès subratlla el seu caràcter gaèlic i en cap moment s'oblida de la seva terra d'origen. A més, l'Irish America en la majoria de casos se l'associa al Partit Demòcrata.
Però quina és la resposta de la població "nativa" (com s'autodescriuen aquells de tradició anglicana)? Des del simple, però negatiu estereotip fins a la violenta hostilitat. L'irlandès és caracteritzat com un individu semi-salvatge, violent, simple i alcohòlic. I la hostilitat pot anar des de la discriminació en un entorn laboral fins a les organitzacions violentes que es dediquen a acabar amb els irlandesos.
Les perspectives, però de la diàspora irlandesa als Estats Units milloren amb el canvi de segle. Les següents generacions mantenen un lligam amb l'illa, però estan més ben considerats, han ascendit laboralment i socialment i amb el pas del temps es convertiran en un dels grups ètnics més desenvolupats dels Estats Units. L'arribada de l'efímer John F. Kennedy a la Casa Blanca trenca un tema tabú i marca també un abans i un després: és el primer president catòlic i a sobre d'origen irlandès.
Article complet: Irish America: La diàspora irlandesa als Estats Units al segle XIX. AQUÍ.