Txecoslovàquia I: un mirall més per al 15-M?

He decidit que a l'Accés Provisional se li havien acabat les vacances, i durant aquests dos mesos han passat coses suficientment interessants com per no escriure algunes línies. Buscant tema per a un treball sobre la Guerra Freda, vaig topar amb el cas de Txecoslovàquia, amb especial atenció als esdeveniments de 1989, que van fer caure el règim comunista. Per bé que la "Primavera de Praga" de 1968 conservava encara una certa aura mítica, la denominada "Revolució de Vellut" mantenia l'honor d'haver estat una transició política pacífica i poc dramàtica.
Però aquesta tria fou abans que s'iniciés el moviment 15-M, per la qual cosa el posterior desenvolupament del treball s'ha vist marcat constantment pel que anava passant a Espanya. És cert que el moviment dels "indignats" ha buscat sempre el reflex de les revoltes al nord de l'Àfrica, per bé que estem parlant de dos contextos completament diferents. Comparar el context polític d'Espanya amb el d'Egipte o el de Txecoslovàquia el 1989 és una falta de respecte per a la població d'aquests dos últims països. Però tampoc vol dir que no hi hagin raons per a la indiganció, tot el contrari. Vivim en un país amb una democràcia imperfecta, sí, però amb una llibertat individual, d'expressió i reunió que no gaudien (o gaudeixen) cap dels altres països. A Espanya, el moviment lluita més per a despertar la gent i fer-la conscient del que està succeïnt, que no pas contra un règim polític totalitari/autoritari. En definitiva, el 15-M lluita contra la ressignació de la població, i per això el seu objectiu ha de ser la pedagogia ciutadana. Evidentment, la classe política no es pot mantenir al marge, perquè un intent desesperat per tapar una indignació que vol sortir de l'embotellament, pot acabar sortint molt car a llarg termini. El cas txecoslovac és paradigmàtic. Per això m'agradaria recuperar aquesta història que he estat resseguint aquestes últimes setmanes.
Una de les coses amb les que més fascina la denominada “Revolució de Vellut” del 1989 a Txecoslovàquia és que amb el seu caràcter pacífic i dialogant acabés destruïnt un règim comunista inamobible durant quaranta anys (precisament per això se l’anomena “de Vellut”). En un context de canvi profund als estats europeus orientals, satèl·lits de la Unió Soviètica, el règim socialista de partit únic es va enfonsar i va deixar pas a una república democràtica parlamentària. Els esdeveniments que van desembocar en aquesta nova etapa se succeïren ràpidament, en poc més d’una setmana, tot i que es van allargar fins a principis de 1990, quan els nous dirigents foren elegits. La primera pregunta que cal fer-se és: realment fou un canvi de règim produït per una mobilització popular no violenta? El fet que es tractés d’un procés tan exemplar i tan poc traumàtic el situa en una categoria de rara avis dins les revolucions, cosa que ha donat peu a més d’una interpretació. Per això ja qui parla de conspiracions policials, de moviments des de Moscou o de pacte entre elits.

Continuarà.