Txecoslovàquia VI: el context de les revolucions del 1989

Un factor fonamental per a entendre la “Revolució de Vellut” és el context de l’Europa Central i de l’Est. Sense la caiguda dels règims a Polònia, Hongria i la República Democràtica Alemanya pocs mesos o dies abans hagués estat impossible un canvi tan profund, que en aquest cas hagués estat aïllat. Però també és important tenir en compte els moviments de tímida reforma que volia impulsar Gorbatxov.

A Polònia, s’iniciaren un seguit de “taules rodones” entre el govern comunista i el sindicat Solidaritat, la major força opositora al règim, el febrer del 1989. Com a conseqüència, Solidaritat, fou legalitzada, i a les eleccions generals del mes de juny obtingué una espectacular victòria. A Hongria, ja des de l’any anterior, els reformistes havien aconseguit fer-se amb el poder del partit. L’objectiu era “crear un Estat constitucional modern”. Es van legalitzar sindicats, es promulgà la llibertat d’associació i premsa, i finalment es regulà el pluripartidisme, acabant amb el monopoli polític del KMP (Partit Comunista d’Hongria). A la República Democràtica Alemanya, la nit del 9 al 10 de novembre, la policia deixà que la població creués el Mur de Berlín, davant de la pressió popular i la incertesa de les autoritats. A partir d’aquell moment, es procediria a la seva demolició i la definitiva reunificació de tota Alemanya. Tres anys abans, en el marc del 27è Congrés del PCUS, el secretari general Mikhail Gorbatxov es referia per primer cop amb els famosos conceptes de perestroika (“reconstrucció”) i glasnost (“transparència”). Obria una nova fase tant en la mateixa URSS com en la seva relació amb els estats satèl·lits. Gorbatxov, a més, havia descartat qualsevol intervenció militar en cap d’aquests països a l’estil del 1968 a Praga.

John K. Glenn afirma, però, que ni la crisi del règim socialista txecoslovac ni el context del 1989 són les úniques explicacions, o les úniques causes de la “Revolució de Vellut”. Efectivament, donar un paper preponderant a l’Estat en el canvi de règim és subestimar la força de la població mobilitzada, és creure que els canvis només poden venir des de dins del propi sistema i que en cap cas hi ha cap factor extern.

Per altra banda, Carlos Taibo ha fet un estudi comparatiu de les transicions polítiques als països de l’Europa central i oriental. En el capítol destinat a les “vies de transició”, distingeix dos grans models: el de “reforma pactada” i el de “trencament”. Del primer model destaca els casos d’Hongria i sobretot de Polònia, en el sentit que l’existència de “taules rodones”, i de pactes entre les elits governants i les elits opositores, sempre disposades a negociar, van desembocar en una transició suau i sense cap canvi brusc. Tot i el caràcter pacífic de la transició a Txecoslovàquia, Taibo la classifica dins del model “trencament”, “un sobtat i ràpid col·lapse del règim que fa impensable i innecessari qualsevol tipus de pacte amb un oposició per molt dèbil que sigui”. Cal destacar que aquí només es parla de vies de transició, i en cap moment dels instruments, ja que el cas de Romania també es troba dins el model de “trencament”, però degut a la seva violència està a les antípodes de Txecoslovàquia.

Interessant també resulta el capítol sobre moviments cívics. Aquests estaven caracteritzats per “la vaguetat programàtica, la seva flexible estructura organitzativa, la seva actuació a l’estil de grups de pressió més que de partits polítics, la recerca de suport electoral i la tendència a mobilitzar-se entorn a un sol missatge”. D’aquesta manera es poden comparar els casos de Solidaritat a Polònia, el Fòrum Cívic i “Acció Pública contra la Violència” a Txecoslovàquia. Tots els moviments es nodriren de la intelligentsia del país i de sectors polítics molt dispars. I malgrat aconseguiren grans èxits electorals un cop establerts els règims democràtics en ambdós països, foren incapaços de tenir una continuïtat en el temps: Solidaritat es dividí a causa dels enfrontaments entre Lech Walesa i Tadeusz Mazowiecki, i el Fòrum Cívic pràcticament havia desaparegut el 1992.