Txecoslovàquia IV: la "Carta 77", la dissidència intel·lectual

El comunisme a Txecoslovàquia va voler eliminar el llegat cultural d’un país que era un dels més rics d’Europa en aquest sentit. Era un autèntic genocidi oblidar tota la tradició d’una comunitat que havia vist créixer artistes tan brillants i diferents com Franz Kafka (1883-1904), Alfons Mucha (1860-1939) o Antonín Dvorák (1841-1904)? De fet, l’obra del propi Kafka fou prohibida per les autoritats. Irònicament (que no casualment), els principals focus de dissidència i oposició al règim es van donar en àmbits artístics com el teatre, principalment. El poeta i dramaturg Václav Havel (a la imatge) acabaria erigint-se en el líder del moviment el 1989 i posteriorment proclamat President de la nova Txecoslovàquia. El món intel·lectual i artístic txec, encapçalat per gent com Milan Kundera o Ivan Klíma, i el moviment estudiantil es convertirien en els estandards de la revolta.

Si cal buscar un referent en la intel·lectualitat txeca durant el període 1969-89 aquest és, sens dubte, la “Carta 77”. Al llarg d’aquests anys, un reduït cercle intel·lectual havia continuat compromès amb les reformes del 68, però no havia tingut cap tipus de repercussió o resposta en la societat. Fins el 1977. Aquell any, alguns d’aquests personatges, com Jiri Hajek o el mateix Havel, fundaren la “Carta 77”, una agrupació que es proposava “actuar individual i col·lectivament en favor del respecte dels drets humans a Txecoslovàquia i a tot el món”. Per tant, el manifest fundacional tampoc era un text d’oposició total al règim, sinó més aviat es presentava amb un tarannà negociador respecte les autoritats. Tot i que els firmants van ser uns pocs centenars al principi, amb el temps aquests es van anar multiplicant. La resposta del govern fou negativa i completament intransigent. Però la “Carta 77” va ser la pedra d’inici per a un constant creixement de la dissidència a Txecoslovàquia, sempre però, en cercles molt limitats. Els firmants del text, però, tindrien un paper fonamental alhora d’articular el Fòrum Cívic, l’organització que es va posar al capdavant de les mobilitzacions del 1989.

Com a pas previ als fets de novembre del 89, dos anys abans, el secretari general del KSC, Gustáv Husák, d’avançada edat ja, abandonà el càrrec i fou substituït per Milos Jakes, nou anys més jove, però recordat com un dels protagonistes negatius de les purgues dels anys setanta. En la vigília de la revolució, Husák mantenia el testimonial càrrec de President de la República, mentre que Ladislav Adamec era el Primer Ministre.