1. Animal Collective – Merriweather Post Pavilion

Un disc sense guitarres al número 1 del meu TOP?? Doncs, sí, i sense cap tipus de dubte. Alguns asseguren que “Merriweather Post Pavilion” és el millor disc de la primera dècada del SXXI, jo em limito a assenyalar (i no és poc) que és el que més ha marcat el meu 2009. Un esclat de llum i alegria pop com mai s’havia fet, sense alts ni baixos. I a sobre, els Animal Collective tenen la “indecència” de treure un EP el desembre, que també és brutal. Els hi sobra la imaginació. L’inici de l’àlbum és enigmàtic, “In The Flowers” destil·la pop pels quatre costats, però la festa no comença fins a la meitat de la cançó. I no acaba fins l’últim segon de “Brother Sport”, un monument per a acabar aquesta psicodèlica experiència. La segona és la cançó de l’any. “My Girls” és la peça electrònica més completa que he escoltat mai, està plagada d’infinits detalls sonors i no et deixa quiet en cap moment. Tant de bo totes les “canciones del verano” fossin com aquesta. A partir d’aquí, ja no pots abandonar el viatge de “Merriweather...”. Sempre amb els Beach Boys com a referència, però elaborant música per al futur. Considero que el seu antepenúltim disc, “Feels”, s’acosta més a la música que més m’agrada, però qui es pot resistir a l’encant d’aquest últim? I més si la seva presentació en directe et deixa tant bon sabor de boca. Animals del món, aquests són els nous reis de la selva!
Em recorda a: The Beach Boys, The Flaming Lips.
Tres caramels: “My Girls”, “Summertime Clothes”, “Brother Sport”.