Doves es mantenen a l’ombra dels grans. No han descobert la pedra filosofal, segueixen la tradició pop-rock britànica (més concretament el mite de Manchester), però es mouen amb molta elegància en això de la música. “Kingdom Of Rust” n’és l’exemple: quart àlbum, seguint aquesta més que notable línia. És un disc típic de brit rock. Comença molt fort, “Jetstream” és una peça pel final de Blade Runner (com ells afirmen), “Kingdom Of Rust” és una fosca cançó de carretera i “Winter Hill” és el millor single que ha parit el brit rock en aquesta dècada. La resta és un meravellós acompanyament, menys les tres últimes cançons. La baixada final no li permet optar a una encara millor posició. Però els Doves continuen demostrant, any rere any, la seva seriositat, la seva manera de fer, al marge dels fenòmens mediàtics que sorgeixen al seu entorn (com per exemple, els estimats Coldplay). Continuen evolucionant, incorporant aquí elements de l’electrònica, més contundència, etc. Era el disc que esperava més d’aquest 2009 i no m’ha decepcionat.
Em recorda a: Elbow, The Verve, The Stone Roses.
Tres caramels: “Jetstream”, “Kingdom Of Rust”, “Winter Hill”.
Em recorda a: Elbow, The Verve, The Stone Roses.
Tres caramels: “Jetstream”, “Kingdom Of Rust”, “Winter Hill”.
Jo també sóc un súper fan dels Doves!!! :D
ResponEliminaPerò, realment, a mi no m'ha transmès el mateix que a tu en aquest últim àlbum. No els hagués posat tan amunt. Segurament, la cançó que menys suporto, pq em desmunta l'àlbum allà al mig, és The Outsiders. 10.03 i The greatest denier estan molt bé per això. Et deixo la crítica que vaig fer del últim disc hehe http://www.lescale.es/?p=3327
O jo infravaloro Winter Hill o tu la sobrevalores ;)
PD. Saps si vindran a Barcelona o a Badalona aquest any?