Bradford Cox és un altre d’aquests artistes que necessita composar per a viure. Ho demostra la seva discografia en només tres anys: dos àlbums d’estudi i dos EP’s amb Deerhunter (magnífics tots) i dos més amb el projecte paral·lel, més personal, Atlas Sound. I “Logos” segueix aquesta magnífica línia. Es tracta d’un treball de pop experimental amb una barreja d’electrònica, ambient, so shoegaze, elements acústics i molta psicodèlia. A més, la veu destrossada de Bradford, li dóna un component més de “congestió nasal” a la seva música, autèntic “pop Frenadol”. I la influència dels Animal Collective aquí és més que evident, a part de col·laboració de Panda Bear a “Walkabout”, una de les millor cançons de l’any. Cox és un personatge que cal seguir, i més si a un li fascina tot el seu món sonor, que no és més que un laboratori de música pop.
Em recorda a: Deerhunter, Animal Collective, Lotus Plaza.
Tres caramels: “Walkabout”, “Sheila”, “Quick Canal”.
Em recorda a: Deerhunter, Animal Collective, Lotus Plaza.
Tres caramels: “Walkabout”, “Sheila”, “Quick Canal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada