La última sorpresa de l’any i, realment, molt grata. El gurú musical Roger Torras està darrere aquest descobriment i afirma que pocs han estat els que han pogut disfrutar d’aquest gran disc, el meu objectiu és expandir el missatge. “Bliss & Death” té unes influències clares: els elèctrics arpegis de Radiohead, el so shoegaze de My Bloody Valentine o Ride i un estil, en definitiva, molt britànic, sense ser naturals de les illes. No estan tan lluny dels Doves, per exemple. Una veu fàcilment assimilable, un desenvolupament de les cançons excel·lent, sense caure en virtuosismes o experiments estranys. Un àlbum que entra fàcil, que sempre ve de gust escoltar. Sense ser molt innovador, ens demostra que encara hi ha gent capaç de fer grans discos de pop-rock.
Em recorda a: Radiohead, Ride, Doves.
Tres caramels: “Edge Of The World”, “Revenge”, “Bloom”.
Em recorda a: Radiohead, Ride, Doves.
Tres caramels: “Edge Of The World”, “Revenge”, “Bloom”.
si busques aquest grup en el google amb català ets la primera entrada que apareix. Felicitats nano! jeje
ResponEliminaM'apunto aquest grup per escoltar-lo aquest any.
quina il·lusió :)
ResponElimina