La tercera entrega del quartet de Glasgow. S’ha convertit en una de les grans bandes de rock sobretot gràcies al seu debut i unes més que acceptables seqüeles. A primera vista, en aquesta s’aposta més per l’electrònica i els teclats vintage, però la filosofia de fer rock per a que les noies ballin continua viva. El nivell del primer treball serà difícil de superar, però vistes les expectatives i la pressió amb la que havien de carregar, personalment, està molt lluny de ser una decepció. Si en el futur aconsegueixen “domar” més, en alguns moments, aquestes novetats instrumentals, tenim banda per a estona. A més, és d’agrair aquesta voluntat d’evolució, sempre sota els cànons del pop-rock britànic. I per a aquells que diuen que aquest disc no té hits comparables a “Take Me Out” o “Do You Want To”: que escoltin bé, per exemple, “Ulysses” o “Twilight Omens”. Perquè el que no deixen de tenir aquesta gent és l’habilitat per a fer-te moure, siguis on siguis i estiguis com estiguis.
Em recorda a: Kaiser Chiefs, The Kinks, Mando Diao.
Tres caramels: “Ulysses”, “No You Girls”, “Twilight Omens”.
Em recorda a: Kaiser Chiefs, The Kinks, Mando Diao.
Tres caramels: “Ulysses”, “No You Girls”, “Twilight Omens”.
Bona elecció! No sé si vas anar al concert que van fer a Badalona però els paios han millorat molt en el directe des de la darrera vegada que havien vingut i val molt la pena
ResponElimina