11. Damien Jurado - Saint Bartlett

"Saint Bartlett" és un viatge per Amèrica, per l'Amèrica trista i grisa. La veritat és que cada cop em té més enganxat aquest artista de ja dilatada trajectòria, amb una barreja de melancòlic folk americà, rock i un cert caràcter underground que, dins la seva música tradicional, li dóna un toc molt personal. A més, amb la dolguda veu de Damien cantant lletres dramàtiques, de desesperació i nostàlgia. Si hagués de triar un disc dels de la llista d'aquest any per a una tarda hivernal de fred i pluja, escolliria "Saint Bartlett" sense dubtar. Tot sona rústic: la bateria, el baix, la guitarra acústica, el piano, mentre una elèctrica reverberada ens fa venir a la ment la imatge d'una habitació buida ("Rachel & Cali"). Des de peces més milimalistes, de cantautor, com "Beacon Hill", altres més rockeres, però també apagades, sense llum ni esperança (com sona la guitarra de "Wallingford"…). Però l'autor sempre és un paio destrossat sentimentalment, i que en part aconsegueix transmetre aquests estats d'emoció. Tranquils, no crec que ploreu escoltant-lo, el que us asseguro és que disfrutareu amb la seva música.

Em recorda a: Low, Pedro the Lion, Bon Iver.
Tres caramels: Arkansas, Rachel & Cali, Kansas City.