Els R.E.M. són molt grans, en tot els sentits. I a més, trobo, que estan poc valorats. Amb 14 àlbums a l'esquena i amb un quinzè ja al forn, el tercer de la família ens fa 25 anys. Tot i no ser un dels més aclamats de la seva discografia el "Fables of the Reconstruction" és un disc genial. Més obscur i enigmàtic que anteriors i posteriors, molt més personal que altres, però tremendament agradable d'escoltar. Pot ser una banda sonora de carretera, per un dia a la muntanya o per una tarda plujosa. La veu de Michael Stipe sona més greu que mai; els arpegis del GENIAL guitarrista Peter Buck li donen molt dinamisme a les cançons; Mike Mills, baix en mà, etern amb les seves mítiques segones veus; i un moment per recordar a l'ex-bateria, l'unicellut Bill Berry, gran, però no se que se n'ha fet d'ell. En definitiva, els millors treballs i l'èxit mundial de R.E.M. encara estaven per arribar; farien discos més rockers, altres de més pausats, però el "Fables" queda allà, com un pas més d'un grup que s'intentava obrir des del rock alternatiu nord-americà al món, i amb una originalitat que sovint no s'ha subratllat tant com s'hauria d'haver fet.
Em recorda a: The Smiths, Joy Division, The Cure.
Tres caramels: Driver 8, Life and How to Live It, Green Grow the Rushes.
Em recorda a: The Smiths, Joy Division, The Cure.
Tres caramels: Driver 8, Life and How to Live It, Green Grow the Rushes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada