7. Jónsi - Go

Jónsi sempre té lloc al meu TOP. Sigui amb Sigur Rós, sota el nom de Jónsi & Alex, o ara en solitari. Si l'any passat presentava un projecte eminentment ambiental, "Go" és totalment un disc pop. El so Sigur Rós hi és encara present, però l'esquema de les cançons, en la majoria de casos, és el tradicional. És un àlbum per a deixar-se portar, perquè si un es posa a escoltar-lo amb prejudicis, es pot trobar amb la banda sonora de Bambi, o algo per l'estil. En efecte, hi ha quelcom Disney en "Go", però està tan perfectament construit, tant replet d'arreglos, innovadores idees en ritme ("Animal Arithmetic"), instruments de vents ("Go Do"), instruments de corda ("Boy Lilikoi") evocadores imatges d'Islàndia ("Kolnidur"), que cada cop que l'escolto m'agrada més. A més, s'ha aconseguit una cosa força surrealista, lligar Jónsi amb Decathlon (sí, "Tornado" apareix en un anunci, qui ho hauria de dir). En definitiva, Jónsi fa un pas més endavant, molt valent realment, s'allunya cada cop més dels inicis de Sigur Rós ("Ágaetis Byrjun") i ens dóna pistes de per on poden anar els trets, a l'espera d'un nou disc del grup, segurament aquest any que ve.

Em recorda a: Sigur Rós, Arcade Fire, Antony and the Johnsons.
Tres caramels: Animal Arithmetic, Boy Lilikoi, Koldinur.