The Album Leaf o l'art de la música progressiva. Aquesta banda nordamericana presenta amb "A Chorus of Storytellers" el seu cinquè àlbum, mantenint la fórmula que tant bé els ha anat en anteriors treballs. Una de les grans sorpreses personals d'aquest 2010 i també el disc que més he escoltat aquest any, per haver sortit ja fa molts mesos. The Album Leaf està a cavall entre post-rock de grups com Mogwai o Sigur Rós i l'electrònica ambiental d'Air. Una aposta de moltíssima qualitat que a més es va consolidant amb els anys. Una combinació de ritmes electrònics i acústics, agradables frases de teclat i preciosos arpegis de guitarra elètrica. Aquesta és la seva base. Després ja ve allò que jo considero un art: desenvolupar la cançó. Les peces sempre arriben a bon port i quan acaben jo penso: "olé". "A Chorus of Storytellers" té algo d'urbà i algo de rural, d'inòspites praderes, o sigui, que és un àlbum comodí, gairebé per a qualsevol moment. A més, vaig tenir el plaer de gaudir-los en directe, una experiència que tornaria a repetir. Bronze per a The Album Leaf.
Em recorda a: Mogwai, Air, Sigur Rós.
Tres caramels: Blank Pages, There is a Wind, Stand Still.
Em recorda a: Mogwai, Air, Sigur Rós.
Tres caramels: Blank Pages, There is a Wind, Stand Still.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada