L'espectacle de "Rooom" de la passada tardor va acabar de confirmar la sintonia musical d'aquest grup amb les meves oïdes. Des que l'ós bru Cristian em va fer aquesta fervent recomanació per al 2010 no he pogut abandonar aquest àlbum. Es tracta d'una obra triple, formada per tres parts d'una mitja hora cadascuna. Tot i no haver pogut disfrutar de la seva trajectòria musical des del principi, molts m'han comentat que l'evolució d'Standstill cap a un pop de manufactura artesanal ha estat un gran encert. "Adelante Bonaparte" és un discàs (bé, tres). Amb influències des del savoir faire dels últims Radiohead fins a l'obscuritat de grups com Low, però amb un component familiar i de proximitat. Perquè un també s'ha de sentir orgullós que de Barcelona puguin sorgir bandes com els Standstill. Un talent que es demostra en cadascuna de les peces, amb infinitat d'arreglos (la bateria de "Vida Normal" o el glockenspiel de "La hora del acuario"), amb la complexitat pop de les seves melodies i els seus canvis de ritme ("El Resplandor")… Molts ingredients fan d'aquest "Adelante Bonaparte" un dels millors discos de la península ibèrica que he escoltat mai. Adelante!!
Em recorda a Radiohead, The New Raemon, Mishima.
Tres caramels: Adelante Bonaparte I, El Resplandor, Cuando ella toca el Piano.
Em recorda a Radiohead, The New Raemon, Mishima.
Tres caramels: Adelante Bonaparte I, El Resplandor, Cuando ella toca el Piano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada