"Jo, la meva guitarra (guitarres) i la meva veu… perquè cony vull més?", amb aquesta filosofia va per la vida el nostre amic suec Kristian Matsson, l'home més alt del món. Ahir venia a Barcelona a presentar la seva curta, però superdotada discografia, en especial "The Wild Hunt" (2010), genial. I quin gust dóna veure i escoltar aquest tipus de gent en directe, perquè sentir-los en disc els desmereix, els fa mundans. Tant de bò tinguéssim tots un "Tallest" guardat a l'armari i el poguéssim escoltar quan vulguessim… en fi. Però vam quedar satisfets. Una hora i quart de concert, familiar, amb moments per recordar com "King Of Spain", "The Gardener" o "Where do my Bluebirds Fly", i un final culminat amb "Kids on the Run" al piano. Llàstima que hi hagi molts que es pensin que aquest tipus de concerts són musica de fons, d'ascensor, per a les seves converses sobre la vida. Una pena.
Jo el vaig veure a Los Angeles i va ser tot un espectacle. Ell i ell i la seva guitarra. S'ha de dir que s'hi deixa la pell en cada cançó i, a més, era al museu d'història natural i l'envoltaven falsos mamuts, la qual cosa ja acabava d'adobar-ho...!
ResponEliminaAmb permís, enllaço el teu blog que acabo de descobrir i trobo ben interessant!