Sento repetir el que vaig dir fa poc menys d'un mes, després d'haver assistit al seu concert de Barcelona. Com definir aquest artista? "Jo, la meva guitarra (guitarres) i la meva veu… perquè cony vull més?", amb aquesta filosofia va per la vida el nostre amic suec Kristian Matsson, l'home més alt del món. Segurament per ser la millor veu que he sentit en directe, segurament per l'efecte sorpresa de la seva accidental descoberta en un festival de música, es fa difícil després tornar-lo a escoltar en una gravació, però és l'únic que ens queda. A més, les gravacions per al disc no es que siguin gaire bones. Tant de bo poguessim trucar-lo i que vingués a tocar i cantar sempre que volguessim… (o tenir-lo en un armari, com vaig dir). En resum, "The Wild Hunt" és un disc estiuenc, per un dia d'excursió al camp, per una tarda solellada de migdiada, sense cap tipus de preocupació. La fórmula minimalista és la mateixa que l'anterior "Shallow Graves". La pregunta és: seguirà amb aquesta fórmula o ens sorprendrà amb un gir de timó amb el següent àlbum? Ja tinc ganes de veure què passa.
Em recorda a: Bob Dylan, Bon Iver.
Très caramels: The Wild Hunt, King of Spain, A Lion's Heart.
Em recorda a: Bob Dylan, Bon Iver.
Très caramels: The Wild Hunt, King of Spain, A Lion's Heart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada